Amb una nodrida presència de públic al nostre auditori, l’escriptor peruà radicat a Barcelona, Santiago Roncagliolo, ha abordat, en un diàleg amb el diplomàtic i escriptor José Antonio de Ory, els “secrets” de l’ofici de l’escriptor. S’ha tractat de la segona d’aquestes vetllades organitzades per Casa Amèrica Catalunya i que en la seva primera sessió –amb un altre èxit de públic i participació– va tenir com a convidat l’escriptor colombià, també resident a Barcelona, Juan Gabriel Vásquez. “D’alguna manera, escriure és viatjar. Jo m’inspiro en viatges que he fet i intento que el lector s’hi embarqui i oferir-li emocions que no té a la vida real”, diu Roncagliolo, que acaba de publicar la novel·la “Tan cerca de la vida” (Editorial Alfaguara”), un “thriller” ambientat al Japó.
Santiago Roncagliolo: “Com a escriptor intento oferir al lector emocions que no té a la vida real”
En una entrevista per al programa cultural “Miradas 2”, la qual s’emetrà per La 2 aquest dijous a partir de dos quarts de nou, Roncagliolo assenyala que “he hagut de fer moltes coses per ser escriptor. Cal assumir molts riscos, ser obsessiu, irracional.... És una qüestió de molt de treball més que no pas de genialitat. Crec que jo estic condemnat a ser escriptor”. Per a Roncagliolo, comptar històries és un treball que exigeix llegir molt i bé, ser un bon aficionat al cinema i fotre el camp de casa. “Si vius coses i llegeixes llibres, sabràs comptar històries”, subratlla. I afegeix: “Un escriptor necessita molta paciència. Cal estar preparat per a que, als primers anys, no acceptin el teu llibre. La passió és el que et permet ser escriptor, cal amar l’ofici”. Roncagliolo també pensa que una de les claus per a ser escriptor és no voler jefes. “En el fons un escriptor és un solitari. I en aquest fet em vaig inspirar a “Tan cerca de la vida”, el protagonista de la qual no té contacte real amb la gent del seu voltant”. Resumint: Per a Roncagliolo escriure una novel·la no és una altra cosa que “crear un món que pots controlar”
