La presentació de Colombia, sus armas ocultas, número dedicat a la literatura colombiana de la prestigiosa revista Granta en español, ha animat un debat sobre el paper de la narrativa avui. Els escriptors Santiago Roncagliolo i Juan Gabriel Vásquez han coincidit a aplaudir iniciatives com la de Granta, “que crida l'atenció sobre talents desapercebuts o que estan començant”, ha explicat Valerie Milles, coeditora de la revista amb Aurelio Major.
Santiago Roncagliolo i Juan Gabriel Vásquez reivindiquen la narrativa
Per al peruà Roncagliolo, “ser escriptor llatinoamericà és un conyàs: tothom espera que siguis un analista polític”. En aquest sentit ha destacat “l'ampli i refrescant ventall de textos i estils” recopilats a Colombia, sus armas ocultas.
Juan Gabriel Vásquez ha destacat l'aposta per la narrativa de Granta, en contrast amb el que succeeix a Espanya, on el periodisme narratiu i els llibres de contes són “molt mal entesos”. “Allò que és ben escrit el pots llegir en qualsevol moment i en qualsevol lloc”, ha subratllat Roncagliolo.
Vásquez, un dels referents de la literatura colombiana contemporània, ha qualificat de “nociu” que en literatura només es consideri com a bo allò que és “jove” i ha conclòs: “el de la joventut és un dels temes més avorrits que hi ha”.
Així, l'autor de El peso de las cosas al caer ha assenyalat que l'antologia de Granta recupera a molts escriptors colombians de la generació perduda dels anys 40, situada entre la d'Álvaro Mutis o García Márquez i la seva pròpia. Vásquez ha remarcat els casos d'Evelio Rosero i Tomás González, autors que nomès fa poc temps han aconseguit un reconeixement merescut amb molta anterioritat.