La ministra de Pobles Indígenes del Brasil des del 2023 Sônia Guajajara ha estat guardonada amb el XXI Premi Joan Alsina de Drets Humans atorgat per Casa Amèrica Catalunya amb el suport de la Diputació de Barcelona. El guardó té com a objectiu reconèixer la seva llarga lluita pels drets dels pobles indígenes i la protecció del medi ambient. El premi també reconeix la feina feta al capdavant del ministeri en temes com l'homologació de terres indígenes i l'expulsió d'invasors de territoris indígenes.
10/12/2024 / Barcelona
Sônia Guajajara, ministra dels Pobles Indígenes de Brasil, XXI Premi Joan Alsina de Drets Humans
A més de ser la primera ministra indígena del Brasil, Sônia Guajajara va ser la primera dona indígena triada diputada federal per l'estat de São Paulo en les eleccions legislatives de 2022. Aquest mateix any, va ser considerada per la revista Time com una de les 100 persones més influents del món. La resolució del jurat conclou que “és una figura que va molt més enllà de representar una causa transcendent per al futur de la humanitat perquè, com a resultat de les seves posicions sostingudes, es converteix en un símbol de justícia i concòrdia en el context dels drets humans universals”.
Coincidint amb el Dia dels Drets Humans, que se celebra cada any el 10 de desembre, Sônia Guajajara ha fet públic un missatge d'agraïment. “És un gran honor per a mi rebre un premi tan important el dia en què recordem les nostres lluites del passat i enfortim el nostre compromís amb les lluites del futur”, ha destacat. S'espera que la ministra viatgi a Barcelona al llarg del 2025 per rebre el guardó.
Sônia Guajajara: “La memòria del passat ens compromet amb el futur”
“Estic molt feliç i emocionada en rebre aquest homenatge que comprèn que la lluita dels pobles indígenes ha de ser reconeguda com a fonamental per als drets humans i per al món sencer. La memòria del passat ens compromet amb el futur”, ha expressat Sônia Guajajara al vídeo d'agraïment del premi. Per a la ministra de Pobles Indígenes del Brasil, recordar el passat és reconèixer la importància dels coneixements tradicionals i la cosmovisió ancestral dels pobles indígenes. “Som els guardians i guardianes més grans de la biodiversitat del planeta”, ha emfatitzat.
En les paraules d'agraïment que Guajajara ha dedicat a Casa Amèrica Catalunya, també ha destacat la sintonia de Catalunya amb Amèrica i ha recordat el pare català Joan Alsina, màrtir de la resistència xilena contra la dictadura, i el bisbe català Pere Casaldàliga, que durant els anys de la dictadura brasilera va ser un dels aliats més grans dels pobles indígenes i camperols de Brasil. De Casaldàliga ha recuperat una de les cites: “Saber esperar, sabent, alhora, forçar les hores d'aquella urgència que no permet esperar”.
La resolució del jurat
El jurat ha assenyalat en la seva resolució: “Sônia Guajajara és incansable en el discurs on destaca el paper dels territoris indígenes en la mitigació de l'escalfament global, la seva trajectòria i activisme s'han manifestat amb convicció en organitzacions com l'Articulació de els Pobles Indígenes de Brasil, l'Articulació de Dones Indígenes Guerreres d'Ancestro, la Coordinació d'Organitzacions i Articulacions dels Pobles Indígenes de Maranhão, o la Coordinació d'Organitzacions Indígenes de l'Amazònia Brasilera. Des de nombroses plataformes de difusió, la ministra Sônia Guajajara ha emfatitzat que la convivència entre les comunitats indígenes i la naturalesa ha de ser un model de sostenibilitat per a tothom. És una figura que va molt més enllà de representar una causa transcendent per al futur de la humanitat perquè, com a resultat de les seves posicions sostingudes, es converteix en un símbol de justícia i concòrdia en el context dels drets humans universals”.
Premi Joan Alsina de Drets Humans
El Premi Joan Alsina de Drets Humans va ser instituït per l'Ajuntament de Barcelona en memòria del sacerdot català Joan Alsina, assassinat a Xile per la dictadura de Pinochet el 19 de setembre de 1973, tot just vuit dies després del cop d'Estat contra el govern de Salvador Allende. Des del 2009 la Fundació Casa Amèrica Catalunya és la responsable de concedir el premi.
En la darrera edició, el 2022, la distinció va ser concedida a Michelle Bachelet, presidenta de Xile (2006-2010; 2014-2018) i Alta Comissionada per als Drets Humans de Nacions Unides (2018-2022). Altres de les personalitats i organitzacions que han rebut el premi són la plataforma de comunicació indígena brasilera Mídia India, la mediambientalista i defensora de drets humans colombiana Francia Márquez, el jutge xilè Juan Guzmán, l'associació Abuelas de Plaza de Mayo, l'activista ambientalista i indigenista hondurenya Berta Cáceres (in memoriam), l'Associació Araguaia amb el Bisbe Casaldàliga, el músic i president del Centre Salvador Allende de Barcelona Eulogio Dávalos, el col·lectiu Palassos sense fronteres, el fotoperiodista francès d'origen català Miquel Dewever-Plana, el periodista argentí Horacio Verbitsky, el fotoperiodista espanyol Gervasio Sánchez i l'advocat argentí Carlos Slepoy.
Amb el suport de:
