Casa America Catalunya

La campanya electoral serà com un llampec, amb tot just deu dies de durada. Sense haver d’abandonar el seu càrrec de president interí o «president encarregat» –una figura creada ad hoc, que no apareix a la Constitució Bolivariana– Nicolás Maduro podrà, al mateix temps, ser candidat i comandar el poder polític i institucional amb l’aval del Tribunal Suprem de Justícia.

Oficialisme i oposició van expressar en públic els seus desitjos que es donés una transició i una campanya electoral ordenades que els condueixin fins al 14 d’abril. Però la realitat s’entesta a donar fe de tot el contrari. La corda ha començat a ser tensada pels dos costats sense que ningú sigui capaç de predir fins a quin punt estan disposats a alimentar els instints més primaris dels seus incondicionals seguidors.

Les primeres escaramusses ja es van donar amb el boicot actiu dels polítics de l’oposició a l’acte de presa de possessió de Nicolás Maduro , al considerar que es vulnerava el que estableix la Constitució.

En el mateix moment de confirmar la seva candidatura, Henrique Capriles va fer un pas més en l’augment de la tensió quan va acusar el Govern de manipular la mort d’Hugo Chávez en el seu profit i d’haver mentit quan informaven de les reunions de fins a cinc hores amb ell quan va tornar de Cuba.

Maduro va saltar immediatament a la jugular del seu contrincant amb una advertència molt severa: «Prenem nota d’aquesta declaració de guerra», replicant a Capriles amb desqualificacions de calibre molt gruixut. Provocador de violència, miserable i feixista, li va dir. També va voler contribuir al foc amb el seu litre de gasolina el president de l’Assemblea Nacional, Diosdado Cabello , parlant d’odi, de supèrbia i, en llenguatge militar: «Amb el genoll a terra, la victòria serà per a Chávez».

Si és que en algun moment en aquests dies hi ha hagut treva, ha estat fictícia. El to, les formes i els continguts de les expressions explosives dels actors principals d’aquest nou cicle que encara està per començar no deixen presagiar res de bo per a un país que els últims anys viu la política amb una extraordinària intensitat.

La marea roja desplegada al llarg del passeig dels Próceres de Caracas dóna compte d’una enfervorida manifestació, ara mateix, del sentiment majoritari. Si l’oposició pretén ser alternativa real haurà de començar per comprendre la transformació radical que ha viscut Veneçuela els últims 14 anys.