L'escriptor colombià Héctor Abad Faciolince protagonitza aquest dimarts 22 de febrer, a partir de les 20:00 hores, a Casa Amèrica Catalunya, una trobada literària centrada en la seva última obra, “El olvido que seremos” (Editorial Seix Barral). Considerat un dels autors fonamentals de la literatura contemporània colombiana, Abad Faciolince reconstrueix en “El olvido que seremos” la figura del seu pare, Héctor Abad Gómez, un prestigiós metge involucrat en la defensa dels drets humans que va ser assassinat pels paramilitars a Medellín, l’any 1987. Per a la crítica es tracta d'un llibre “tremend, necessari, bell, autèntic i commovedor”, ple de somriures pel plaer de viure però també amb la tristor i la ràbia que provoca la mort. L'escriptor i crític literari Jordi Carrión presentarà l'acte.
Trobada literària a Casa Amèrica Catalunya amb Héctor Abad Faciolince, autor de l’aclamat “El olvido que seremos”
Faciolince va cursar estudis de medicina, filosofia i periodisme, tots inacabats. Després de ser expulsat de la Universitat Pontifícia Bolivariana per un article irreverent contra el Papa, va viatjar a Itàlia on es va graduar en Literatures Modernes. Va tornar a Colòmbia al1987, any en què el seu pare va ser assassinat, i ell amenaçat de mort, per la qual cosa va marxar primer a Espanya i després a Itàlia, on va estar cinc anys com a professor d’Espanyol a la Universitat de Verona. De retorn al seu país, va ser director i editor de la Revista Universitat d'Antioquia. Ha estat columnista de les revistes Cromos, Cambio, El Malpensante, i dels periòdics El Espectador, El Colombiano i El Nacional de Caracas. Ha publicat assajos de tipus acadèmic en reconegudes revistes de Colòmbia, Espanya, Mèxic, Itàlia i Gran Bretanya. La negativa a viatjar a EspanyaHéctor Abad Faciolince va formar part del grup d'escriptors i artistes que van signar una carta, dirigida al president del Govern espanyol, en què indicaven que no tornarien a Espanya si s’imposava un visat d'entrada per als ciutadans colombians. Aquest requisit va ser imposat, però gairebé tots els signants van tornar a Espanya poc temps després: és el cas de Gabriel García Márquez, Álvaro Mutis, Fernando Botero i William Ospina. Només van mantenir la seva postura Fernando Vallejo i Héctor Abad Faciolince, que van romandre 10 anys sense viatjar a Espanya. Va ser a finals de l’any passat quan Héctor Abad Faciolince va tornar a Espanya per participar en una trobada literària. Ara, després d'aquesta llarga absència, torna a Barcelona. “He resolt que no val la pena obstinar-me més en una quixotada que em fa mal només a mi. Tinc un motiu personal per tornar: els meus dos únics fills, com si no hi hagués més llocs on anar en aquest món, han resolt que gens millor que Espanya per estudiar i viure… A cap espanyol li importa un rave que jo vagi o no vagi al seu país. A gairebé cap colombià li afecta que un escriptor tossut es negui a acceptar invitacions a Espanya per preservar la dignitat del seu país”, va escriure al setembre de 2010 Abad Faciolince en la seva columna d'opinió a El Espectador”. Autor d'una àmplia obra que es mou per diversos gèneres literaris, “El olvido que seremos”, és el llibre més celebrat d'Abad Faciolincei anb el que ha aconseguit, no només el reconeixement del seu país d'origen, sinó el de tota l’Amèrica Llatina i Espanya. Ho mostra el premi Casa d'Amèrica Llatina de Portugal, concedit l'any passat a “El olvido que seremos” com a millor obra llatinoamericana. Més informació a: http://www.americat.net/cameca/servlet/Controller?action=CliLoadNoticia&id=1619&lang=ca
