Aquesta web utilitza cookies pròpies i de tercers per oferir-te un millor servei. Al navegar, considerem que n’acceptes el seu l’ús. Més informació

Acceptar
02/02/2021 / Barcelona

Un Túpac Amaru, protagonista de la premsa de Barcelona de 1821, per Juan Manuel Chávez

Porto un parell d'anys investigant la figura de Juan Bautista Túpac Amaru, germà del rebel Túpac Amaru II, qui va liderar l'enorme insurrecció indígena del Cusco entre els anys 1780 i 1781 contra l'administració del Virregnat del Perú. Juan Bautista, a diferència del seu germà i els seus parents, no va ser ajusticiat sinó castigat amb l'exili a la colònia penal que la Corona espanyola tenia a Ceuta. Hi ha una dada històrica que connecta a Juan Bautista, la rebel·lió del Cusco i la ciutat de Barcelona i que ens situa dos segles enrere, també al febrer.

Dos-cents anys enrere, el 6 de febrer del 1821, el Diario Constitucional, Político y Mercantil de Barcelona va dedicar la tercera part de la seva publicació a Juan Bautista Túpac Amaru, que duia quatre dècades patint un càstig de la Corona espanyola.

Juan Bautista era un septuagenari que aguantava amb lucidesa i enteresa el seu exili a la península Tingitana, riba africana de l'estret de Gibraltar, des del segle anterior. A la premsa catalana es donava per fet el seu alliberament, mitjançant un relat detallat de la seva captura i interpretant, sota les claus independentistes de l'època, la rebel·lió que al Cusco va liderar José Gabriel Condorcanqui, "germà gran de don Juan".

Distribuïda en foli i mig, la notícia exalça Juan Bautista com un símbol en contra de l'opressió monàrquica i estableix la injustícia de la qual va ser víctima. Tot i que "ell romania tranquil a casa, cuidant de la seva família sense prendre part en la insurrecció", va arribar el temps en què "va ser el primer dels compresos en aquesta rigorosa expatriació: arrossegat i conduït al Callao de Lima".

El Diario Constitucional, Político y Mercantil de Barcelona cita un document oficial sobre la sentència que rep i aborda la pensió que se li assigna a Ceuta, a 9000 quilòmetres de la seva terra natal; a més d'aquesta informació concreta, hi ha passatges amb un to de reportatge que semblen alimentats per les confessions de Juan Bautista, el fluir de la seva memòria.

José de Sant Martín proclamarà la independència del Perú 172 dies després d'aquesta publicació del Diario Constitucional, Político y Mercantil de Barcelona. Anunciarà una llibertat que no li tocava al remot i incert Juan Bautista, que va romandre més mesos i mesos a l'exili, aferrat a la seva il·lusió de tornar a Amèrica. La protagonista d'aquesta història és la supervivència d'una persona, la seva excepcionalitat és la resistència a les condicions més adverses.

-Per Juan Manuel Chávez, autor de Juan Bautista Túpac Amaru. El dilatado cautiverio (Lima: Colección del Bicentenario. Editorial Arsam, 2021), projecte guanyador dels Estímuls Econòmics a la Cultura al Perú 2018. El llibre es llançarà pròximament en aquest país llatinoamericà.

-Nota: El Diario Constitucional, Político y Mercantil de Barcelona va ser un diari editat a Barcelona sense interrupció durant els anys del Trienni Liberal (1820 - 1823). També es coneixia com el Diario de Dorca, en al·lusió a Juan Dorca, el seu director. Entre els seus redactors i col·laboradors cal destacar a Ramón López Soler, que signava amb el pseudònim de Lopecio, i Bonaventura Carles Aribau, Ubarisso.