Altre cop, i sense cansar-nos, posarem el simbòlic cartell de “ple a vessar” a l’auditori de Casa Amèrica Catalunya en el primer dilluns del cicle cinematogràfic “Cercant El Dorado”. El reclam pagava la pena: “Fitzcarraldo”, tot un clàssic d’en Werner Herzog, el director de cinema que monopolitzarà aquesta mostra de pel·lícules amb rodatges realitzats a l’Amèrica Llatina i que acaben essent aventures per ells sols. (A la imatge, el cineasta Isaki Lacuesta comentant el llibre “Conquista de lo inútil” (Editorial Blackie Books), diari de rodatge de “Fitzcarraldo”, davant l’auditori de Casa Amèrica Catalunya atapeït de gent)
Una multitud cinèfila es suma a l'eterna recerca de ‘El Dorado’ tot seguint Herzog i Kinski des de Casa Amèrica Catalunya
Transcorreguts ja 28 anys des de la seva estrena, l’epopeia del baró del cautxú Brian Sweeney Fitzgerald, ‘Fitzcarraldo’, no ha perdut ni un gram del seu magnetisme. Ni tampoc la mirada embogida d’en Klaus Kinski, actor fetitxe d’Herzog, deix de pertorbar les audiències després de tant de temps (llegiu l’article adjunt d’en Quim Casas). Abans de la projecció, el cineasta Isaki Lacuesta havia donat algunes claus d’aquesta producció, escrites a la “Conquista de lo inútil”, el diari de rodatge teixit pel propi Herzog mentre filmava l’èpic film, quasi digne de ser comparat amb les peripècies patides pel mític “Apocalipsis Now” d’en Francis Ford Coppola. El segon lliurament de “Cercant El Dorado” no es quedarà curt. Serà el proper dilluns, 22 de març, també a les set del vespre, amb repetició de cartell: Herzog – Kinski. I un altre títol de reminiscències glorioses per als cinèfils: “Aguirre, la cólera de Dios”, rodada l’any 72. En ella, literalment, una expedició de conquistadors espanyols pretén trobar El Dorado sortint des de les muntanyes del Perú en direcció a l’Amazones. A partir del diari del frare Diego Gaspar de Carvajal anem coneixent les seves múltiples vicissituds. I en últim terme, per al dilluns 29, tancarem el cicle amb “Cobra Verde”, pel·lícula del 87, Herzog –Kinski altre cop per a recrear la llegenda d’en Francisco Manoel Da Silva, el més pobre entre los pobres, un buscador d’or que es va convertir en bandit, va arribar a ser el traficant d’esclaus més important de Brasil i va cobrir tots els graus a l’escala social de la seva època. Article del periodista i crític de cinema Quim Casas amb el títol “Malson a la selva”, publicat a “El Periódico de Catalunya” a la seva edició del dilluns, 15 de març del 2010: http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=695971&idseccio_PK=1013