Aquesta web utilitza cookies pròpies i de tercers per oferir-te un millor servei. Al navegar, considerem que n’acceptes el seu l’ús. Més informació

Acceptar

Veneçuela: Una derrota que dura cent anys

Poden quatre novel·les explicar un país? A Ifigenia (1924), de Teresa de la Parra, una jove veneçolana deixa Europa per tornar a la Caracas de principis del segle XX. Andrés Barazarte es passeja en missió terrorista pel País portátil (1968), d'Adriano González León. Fins que aquella bomba de temps esclata amb el "socialisme del segle XXI", a Patria o muerte (2015), d'Alberto Barrera Tyszka. I molts decideixen fugir, fins i tot aquells que, com a La hija de la española (2019), de Karina Sainz Borgo, no tenen on anar.

Xerrada d'Andrea Daza, periodista veneçolana, en el marc de l'cicle Amèrica Llatina: Literatura, ciutats i revoltes.

Cicle organitzat per Biblioteques de Barcelona i Casa Amèrica Catalunya.

Andrea Daza Tapia
(Barinas, Veneçuela. 1981).
Doctora en Comunicació per la Universitat Ramon Llull i professora de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna, on treballa com a responsable de premsa. A Veneçuela va exercir el periodisme en mitjans com la revista Exceso i el diari El Mundo Economía y Negocios, entre d'altres. Viu a Barcelona des de l'any 2010. Abans de doctorar va fer un postgrau en guió i realització de programes d'humor per ràdio i televisió amb Minoria Absoluta. El 2009 va guanyar la beca per a periodistes llatinoamericans i del Carib que oferien The Washington Post i el Centre Woodrow Wilson. Abans de marxar de país va pelegrinar per la Fundación Nuevo Periodismo Iberoamericano, la de Gabriel García Márquez, per fer un taller de crònica periodística.

Cicle Amèrica Llatina: Literatura, ciutats i revoltes
Cosmopolita i mestissa, refinada i salvatge, pletòrica i asfixiada... Des de la conquesta la ciutat llatinoamericana sempre ha estat el gran motor de desenvolupament econòmic i cultural. Però aquest puntal d'una societat diversa que mirava al futur era en realitat una metròpoli somiada, construïda de paraules sobre paper imprès, com assegurava el crític Àngel Rama. I en el revers de la ciutat lletrada l’altra ciutat dolorosament real va despertar de sobte al segle XXI per mostrar les seves profundes esquerdes: les esquerdes de la injustícia social i de l'opressió de gènere, les esquerdes de la violència política i de les deficiències democràtiques, les esquerdes del narcotràfic i de la violència econòmica, les esquerdes de la insurrecció popular.

En ocasions molt allunyats de les representacions literàries i artístiques de la ciutat llatinoamericana, i potser en altres molt fidels, els nous moviments socials, indígenes i feministes tracen un nou mapa urbà de carrers revoltats i lluites urgents al continent. I d'això tracta el cicle de conferències Amèrica Llatina: Literatura, ciutats i revoltes, on escriptors, periodistes, intel·lectuals o activistes, a partir de la literatura o fins i tot del cinema, recorren i pensen aquestes noves realitats emergents. Cadascun i cadascuna, des d'una localització concreta cartografia el present i el futur de Llatinoamèrica. I el resultat d'aquest mosaic pot ser que ofereixi una imatge tan dolorosa com esperançadora.

Matías Néspolo
Periodista i escriptor. Coordinador del cicle

Activitat adaptada a les mesures de seguretat i protecció davant de la covid-19. És obligatori l’ús de la mascareta.

Programa complet del cicle Amèrica Llatina: Literatura, ciutats i revoltes

Crèdit imatge Andrea Daza: Diana Rangel.

Dia / Hora:
27/10/2020, 19:00 H
Lloc:
Biblioteca Poblenou-Manuel Arranz. c/ del Joncar, 35. Barcelona