La VII Setmana de l’Humor Llatinoamericà de Casa Amèrica Catalunya s’ha celebrat de nou entre somriures contagiosos i amb una notable resposta del públic en les cinc sessions programades: la conferència inaugural per l’escriptora Isabel Franc; la lectura dramatitzada de l’esbojarrada obra Mi familia i les actuacions al Caixafòrum del dúo Sutottos, Mónica Cabrera i Hernán Casciari.
11/11/2019 / Barcelona
La VII Setmana de l’Humor Llatinoamericà deixa petjada
L’edició d’enguany de la Setmana de l’Humor tenia per títol Supervivències. Després de la convocatòria anterior al 2017, L’humor en els temps del còlera, el món segueix sense aportar símptomes de millora. D’aquí a dos anys, quan s’organitzi la VIII Setmana de l’Humor, és possible que es consolidi una espècie d’antihomenatge a Darwin. La involució és un fet: hem tornat als arbres (si és que encara en queden). No obstant això, volem mantenir un bri d’optimisme perquè, al capdavall, supervivència és l’acció de sobreviure. I tothom sap que mentre hi ha vida, hi ha...
Inauguració i Mi familia
Així que la Isabel Franc, escriptora nascuda a Barcelona que afirma ser un exemple clar de supervivència perquè és dona, humorista i amb alguna que altra alteració social, va pronunciar la conferència inaugural de la VII edició de la Setmana de l’Humor Llatinoamericà: Pues, eres graciosa para ser mujer.
Tot seguit, va tenir lloc una activitat característica de la Setmana: la taula–vermut moderada per en Radioman en la qual es va debatir i es va riure, es va comentar i es va riure, es va reflexionar i es va riure i finalment es va riure i riure amb Isabel Franc, Alfredo Alonso, Andrés Caminos, Gadiel Sztryk, Mónica Cabrera i Hernán Casciari (aquest via WhatsApp).
L’endemà, la VII Setmana de l’Humor Llatinoamericà va presentar Mi familia, lectura dramatitzada basada en l’obra del dramaturg uruguaià Carlos Liscano. Dirigida magistralment per Alfredo Alonso i amb un ventall d’actors de luxe (Sergio Alessandria, Eloi Benet, Joaquín Daniel i Abril Hernández), l’obra, un dels textos més mordaços i divertits de la dramatúrgia llatinoamericana contemporània, va agradar, i molt, al públic que va omplir el nostre auditori. Mi familia centra la seva ironia i la seva sàtira en un dels presumptes pilars de la societat: la família.
Sutottos. Mónica Cabrera. Hernán Casciari
El dúo argentí Sutottos va presentar al Caixaforum, Inestable, un show concentrat en la por i els seus derivats: paranoies, fòbies, obsessions i ansietats. Una porta mal tancada, una trucada de telèfon, un llençol o una taca d’humitat a una paret són punts de partida que condueixen a la neurosi i que acaben atrapant-nos en els nostres temors propis.
També va respondre a les expectatives generades El sistema de la víctima, l’unipersonal de l’actriu argentina Mónica Cabrera (Argentina). L'espectacle és una reflexió des de l’humor sobre un mal que recau damunt de la gent: la sensació de ser víctimes. En l’obra hi desfilen sis dones que se senten abatudes per les situacions que han de viure: abandonament a l’altar pel pare dels fills, pèrdua d’un peu bromejant amb un oncle, o haver-se de disfressar de nana per aconseguir un lloc de treball en qual es demana una cantant de tangos...
La fi d’aquesta gran festa de l’humor, amb entrades exhaurides des de feia setmanes, la va posar l’Hernán Casciari amb el seu espectacle de narració de contes Casciari en primera persona. Nascut a Mercedes, província de Buenos Aires, Casciari s’atreveix a narrar la seva pròpia obra durant més o menys una hora i per a un públic que en cap cas havia demanat la seva presència... Mai la literatura havia caigut tan baix!
Crèdit imatges: Anna Vázquez / Casa Amèrica Catalunya
