Casa America Catalunya

La distinció, l’obra titulada Gent, del pintor, dibuixant i il·lustrador català Perico Pastor, ha estat lliurada en el trancurs de l’acte en homenatge a Vinader celebrat al Col·legi de Periodistes de Catalunya i organitzat per aquesta institució, el Memorial Democràtic i Casa Amèrica Catalunya.

Amb aquest reconeixement, Casa Amèrica Catalunya vol rendir tribut a la trajectòria professional de Xavier Vinader, marcada pel seu indestructible compromís amb els valors del periodisme, tot subrallant, alhora, la seva vessant americanista.

Diplomat per l'Escola Oficial de Periodisme al 1973, Xavier Vinader va ser membre de l'equip directiu del grup Zeta des del 1978 i president internacional de l'ONG Reporters sense Fronteres fins al 1993. Va ser un dels professionals que més va investigar el fenomen terrorista a Espanya i va adquirir rellevància per la seva lluita continuada per la llibertat d'expressió.

Així, al 1979 va escriure dos articles a la revista Interviu on explicava detalladament, amb noms i cognoms, les actuacions de grups d'incontrolats d'extrema dreta al País Basc.

Poc després, ETA va matar dos dels individus mencionats als articles i el 1981 l'Audiència Nacional espanyola el va condemnar a set anys de presó per un delicte d'imprudència temerària doncs es va negar a desvetllar quines eren les seves fonts d’informació.

Vinader es va haver d’exiliar i no va tornar a Catalunya fins al 1984. Després de passar tres mesos a la presó de Carabanchel, va ser indultat pel govern espanyol.

Com a reporter, Vinader va cobrir, entre d'altres, la guerra de l'Afganistan, la Revolució dels clavells a Portugal i el final de la guerra entre Rússia i la Xina. Va ser autor de llibres i articles sobre el món policial i va col·laborar a diferents diaris i setmanaris. El 2007 li fou atorgada la Creu de Sant Jordi, la màxima distinció de la Generalitat de Catalunya.

Americanista convençut
Xavier Vinader també era expert en nombroses qüestions transcendents de la història recent de l'Amèrica Llatina. Així, va ser un dels impulsors de l’exposició Ya vuelvo. Carlos Pizarro, una vida per la pau sobre el líder de la guerrilla colombiana de l’M-19 que va deposar les armes per lluitar des de l'arena política per la justícia social. Avui, Colòmbia és a punt de signar un tractat de pau històric després de més de 50 anys de conflicte intern.

El Premi Casa Amèrica Catalunya a la Llibertat d’Expressió reconeix la tasca dels mitjans de comunicació, col·lectius o professionals que es distingeixen en l’exercici del periodisme orientat cap a la defensa de les llibertats d’expressió informació i opinió en l’àmbit de la comunitat iberoamericana de nacions.

La distinció es concedeix cada any tot coincidint --o en dates properes-- amb la celebració, el 3 de maig, del Dia Mundial de la Llibertat de Premsa.

El Premi en edicions anteriors
En la seva primera edició, al 2006, el Premi Casa Amèrica Catalunya a la Llibertat d’Expressió a Iberoamèrica va recaure en la corporació de periodistes colombians Medios para la Paz (MPP), per la seva tasca en l’empenta de l’exercici ètic i responsable del periodisme.

El 2007, en reconeixement als seus 20 anys de trajectòria en defensa de la llibertat d’expressió i els drets humans, la distinció va marxar cap a l’Argentina, per al diari Pàgina 12.

La tercera edició del guardó, al 2008, fou per a la periodista mexicana Lydia Cacho, premiant el seu llarg recorregut professional en el camp de la investigació i la seva lluita contra el crim organitzat, la violència de gènere i la corrupció política.

El quart guanyador del Premi, l’any 2009, va ser el nicaragüenc Carlos Fernando Chamorro, un dels referents del periodisme lliure a l’Amèrica Llatina.

Al 2010, el periòdic salvadorenc Diario Co Latino va rebre la distinció. Fundat al 1890, aquest rotatiu és el degà de la premsa centreamericana i s’ha llaurat un acredit prestigi amb la seva línia editorial democràtica i progressista.

Al 2011, coincidint amb la celebració del centenari de Casa Amèrica Catalunya, el guardó va anar a mans del periodista uruguaià Roger Rodríguez, per la seva trajectòria en defensa dels drets humans.

La periodista xilena Mónica González va obtenir aquest reconeixement al 2012 “com a referent iberoamericà del periodisme independent, rigorós i compromés amb la recerca de la veritat a partir del més escrupulós respecte dels codis ètics professionals”.

L’any 2013, el guardonat va ser el periodista, narrador i assagista mexicà Sergio González Rodríguez per “la fermesa del seu compromís en la divulgació i denúncia de situacions tan inacceptables com els feminicidis –assassinats sistemàtics de dones– de Ciudad Juárez o les trames de violència extrema i corrupció vinculades al narcotràfic a Mèxic, el que li va suposar ser víctima de dos segrestos, tortures, amenaces i persecucions.

Al 2014, la distinció va recaure en la secció espanyola de Reporters Sense Fronteres (RSF) per la seva defensa dels periodistes i col·laboradors dels mitjans de comunicació empresonats o repressaliats arreu del món, i en especial a Llatinomèrica; la seva lluita contra la censura i les lleis de restricció de la llibertat de premsa i el seu treball en la millora de la seguretat dels periodistes, sobre tot a les zones en conflicte.

I l’any passat, el X Premi Casa Amèrica Catalunya a la Llibertat d’Expressió a Iberoamèrica va ser per al periodista mexicà Carlos Payán Velver, en enaltiment de la seva trajectòria professional i vital. Payán Velver és considerat un dels referents del periodisme independent a Mèxic i fundador l’any 1984 del prestigiós rotatiu La Jornada.