Per a la tarda del dilluns 11 de desembre, col·lectius de ciutadans xilens residents a Catalunya han convocat en la cèntrica Plaza de Sant Jaume de Barcelona una nova concentració per celebrar la mort del dictador Augusto Pinochet. És el mateix escenari on ja es va produir una manifestació espontània d'alegria i alleugeriment el diumenge 10 de desembre, poques hores després de produir-se la mort del qui fora cap d'estat de Xile entre 1973 i 1990. S'estima que en aquest període, a Xile es van registrar 2.000 morts, 1.000 desaparicions, 30.000 persones torturades i altres 300.000 exiliades. És l'esfereïdor balanç de la despietada Dictadura imposada per la cúpula militar del país liderada per Pinochet, la capella ardent del qual ja ha estat visitada per milers de partidaris.
Xilens residents a Catalunya surten al carrer per celebrar la mort del dictador Augusto Pinochet
Per a la tarda del dilluns 11 de desembre, col·lectius de ciutadans xilens residents a Catalunya han convocat en la cèntrica Plaza de Sant Jaume de Barcelona una nova concentració per celebrar la mort del dictador Augusto Pinochet. És el mateix escenari on ja es va produir una manifestació espontània d'alegria i alleugeriment el diumenge 10 de desembre, poques hores després de produir-se la mort del qui fora cap d'estat de Xile entre 1973 i 1990. S'estima que en aquest període, a Xile es van registrar 2.000 morts, 1.000 desaparicions, 30.000 persones torturades i altres 300.000 exiliades. És l'esfereïdor balanç de la despietada Dictadura imposada per la cúpula militar del país liderada per Pinochet, la capella ardent del qual ja ha estat visitada per milers de partidaris.Fonts del col·lectiu de ciutadans xilens residents a Catalunya –unes 12.000 persones– han expressat que la desaparició de Pinochet provoca de manera majoritària una sensació “agredolç” ja que si bé celebren la mort del principal responsable del període més tràgic de la història d'aquest país llatinoamericà, també lamenten que el dictador finalment no s'hagi assegut en el banc dels acusats per respondre davant la justícia pels crims contra la humanitat i altres delictes pels quals havia estat processat després d'un tortuós i complicadíssim procés judicial. Ara esperen que les causes obertes desemboquin en condemnes contra col·laboradors i còmplices del règim “pinochetista”.Augusto Pinochet va morir la tarda del diumenge 10 de desembre a causa d'una “descompensació cardíaca inesperada” a l'Hospital Militar de Santiago, on havia ingressat una setmana abans en estat crític víctima d'un infart de miocardi i un edema pulmonar. No obstant això, Pinochet havia experimentat tal millora que fins i tot ja es parlava que podria rebre l'alta mèdica en els pròxims dies, situació que entre col·lectius en defensa dels drets humans havia generat dubtes sobre el seu autèntic estat de salut. Pinochet, que serà incinerat el dimarts 12 de desembre després d'una cerimònia “sense honors d'estat”, va abanderar el terrorisme d'estat del qual van fer gala i es van servir les diverses dictadures militars instal·lades als països del Con Sud –sovint amb el suport explícit o implícit dels Estats Units– en les dècades dels anys 70 i 80 del segle passat. El seu balanç de víctimes parla per si mateix: unes 335.000 persones entre morts, desapareguts, torturats i exiliats, en un país amb 14 milions d'habitants. Entre els damnificats, Salvador Allende, el president legítim de Xile assassinat l'11 de setembre de 1973 en els transcurs del sanguinari cop d 'estat que va liderar Pinochet.
