Amb la seva pel·lícula documental Mamá, el director Xun Sero, originari de San Cristóbal de las Casas, al centre de l'estat mexicà de Chiapas, ha impactat amb força a festivals de cinema americans i europeus. Una excel·lent acollida que es va repetir al passat LATcinema Fest on l'obra de Xun Sero va recollir càlids aplaudiments. A través de la figura de la mare del director, l'Hilda, el film refexiona sobre la violència i l'opressió patriarcal que suporten generacions de dones tsotsils, a la valentia de les quals el documental ret tribut. Mamá carrega amb el clixé de pel·lícula indígena, que duu a no creure que des dels pobles estiguem reflexionant sobre temes universals”, apunta Xun Sero en aquesta entrevista.
31/05/2023 / Barcelona
Xun Sero, cineasta tsotsil (Mèxic): ‘Mamá’ és una dona que no es rendeix mai, que sempre hi és’
"La comunicació és per a mi una eina de lluita", exposa Xun Sero com a preàmbul indispensable per entendre la seva manera d'enfocar una realitat tan complexa i silenciada com la violència i l'opressió patriarcal contra les dones del poble tsotsil. “Mamá planteja la importància de parlar d'aquelles coses que creiem que cal silenciar. Hi ha una tendència que diu: allò que passa a la família s'ha de quedar a la família. I ha de ser just al revés. Hem d'explicar què ens passa perquè hi ha una estructura i un sistema que fa que tot això passi”.
Així doncs, en una societat com la mexicana, devota de la Mare de Déu de Guadalupe “simplement perquè és mare” i on “la dona és procreadora i no interessen els seus sentiments”, Mamá “va descobrint una dona que es nomena a si mateixa: Hilda, una dona que no es rendeix mai, que sempre hi és passi el que passi”, afegeix el cineasta.
Dolor, admiració, valentia
Xun Sero explica que Mamá, la seva òpera prima, ”sorgeix de molt dolor en descobrir qui sóc, de saber-me home, del paper que jugo a la societat patriarcal”. Però el film també beu de la “molta admiració davant d'històries molt valentes, que les tenim a casa, sobretot els que som fills de mares solteres. Tot i que a totes les famílies hi ha dones valentes”. Per això, el cineasta subratlla que si bé la seva pel·lícula és un homenatge “sense aixecar altars” a la seva mare, tampoc és el reflex d'una història única, sinó de quelcom comú al seu poble. “Volia aportar que malgrat el dolor, les històries d'aquestes dones estaven dignificades. Igual que ho estan elles, com a éssers humans amb cor i emocions”.
Conseqüent amb el seu esperit combatiu, Xun Sero reivindica el cinema tsotsil com a centre, amb una identitat i una cultura pròpies i “evidentment connectat amb la resta de societats”. El director lamenta que la seva pel·lícula carregui amb el clixé de pel·lícula indígena, amb el qual “de vegades costa de creure que des dels pobles estiguem reflexionant sobre temes universals. I Mamá és una pel·lícula que reflexiona sobre la violència patriarcal”, remarca.
Amb el suport de:
