Després de setmanes d'aturada a causa de les restriccions per la pandèmia de la Covid-19, l'activitat ha tornat al nostre auditori amb la sessió del cicle Correspondències dedicada a les cartes que es van creuar als anys 60 les escriptores Rosa Chacel, exiliada al Brasil des la guerra civil espanyola, i Ana María Moix, en aquells dies una contestatària i inquieta adolescent. Les actrius Isabelle Bres i Anna Casas han interpretat les cartes sota la direcció escència de Cristina Osorno i l'acadèmica Anna Caballé i l'escriptor Vicente Molina Foix han conversat sobre una relació epistolar que va forjar una amistat entre dues persones que no es coneixien.
Veure video de la sessió Correspondències: Rosa Chacel i Ana Maria Moix.
02/12/2020 / Barcelona
'Correspondències' reapareix amb un deliciosa sessió sobre la relació epistolar entre les escriptores Rosa Chacel i Ana María Moix
La tercera sessió de la temporada de Correspondències s'ha centrat en la intensa relació epistolar mantinguda el 1965 entre les escriptores Rosa Chacel i Ana Maria Moix que està recollida en en llibre De mar a mar, editat per Comba. Les cartes de les dues protagonistes han estat interpretades per les actrius Isabelle Bres i Anna Casas.
L'escriptor Vicente Molina Foix, coetani d'Ana María Moix, ha explicat, en conversa amb Anna Caballé, que Rosa Chacel, exiliada al Brasil des de la guerra civil espanyola, era una "gran desconeguda" en aquella Espanya dels anys 60 fins i tot per als joves aspirants a l'ofici d'escriure aglutinats al voltant del poeta i editor Pere Gimferrer. L'aïllament de l'exili espanyol a Amèrica des de Rio de Janeiro, on residia Rosa Chacel, també hi tenia a veure però no pas per a Gimferrer, que la tenia ben present. I tal com era costum amb els seus deixebles va empènyer Ana Maria Moix a escriure-li una carta. L'empenta d'aquella decidida adolescent va fer la resta i la missiva inicial, --"pura i deliciosa", segons Molina Foix-- va ser la guspira d'una correspondència que es va convertir en amistat.
"A partir d'aquesta carta es crea un germanor i complicitat entre elles. Es tracta de la correspondència entre dues persones que no es coneixien i que traven una amistat a través de l'escriptura ", ha explicat Anna Caballé.
Vicente Molina Foix ha destacat "l'extraordinària qualitat de l'escriptura en les cartes de Rosa Chacel" i com Ana María Moix "va resistir bé l'embat gràcies al seu gran talent i sensibilitat".
"A partir d'aquesta carta es crea una germanor i complicitat entre elles. Es tracta de la correspondència entre dues persones que no es coneixien i que traven una amistat a través de l'escriptura ", ha explicat Anna Caballé.
Vicente Molina Foix ha destacat "l'extraordinària qualitat de l'escriptura en les cartes de Rosa Chacel" i com l’Ana María Moix "va resistir bé l'embat gràcies al seu gran talent i sensibilitat".
"Rosa Chacel tenia l'aspecte d'una senyora convencional però en escoltar-la parlar apareixia la seva enorme llengua afilada, amb opinions rudes i franques", ha afegit l'escriptor, que ha assenyalat que aquella carta inicial de Moix va despertar de nou l'interès de l'exiliada pel seu país: "Espanya existeix", va escriure Chacel en resposta a Moix, una cosa molt significativa ja que per als escriptors de l'exili "l'Espanya de Franco era com si no existís".
