Casa America Catalunya

Franquejat per Ramon Muntaner, director de la Societat General d'Autors i Editors (SGAE), i Antoni Traveria, director general de Casa Amèrica Catalunya, Fernando González Lucini ha presentat “... Y la palabra se hizo música. El canto emigrado de América Latina”, el tercer volum de la seva història de la cançó d'autor a Espanya i Llatinoamèrica. “És un llibre que fa justícia i que Espanya necessitava. El que avui és aquest país, en gran mesura s'ho deu als cantautors” ha dit González Lucini, que també ha explicat a Casa Amèrica Catalunya que el llibre s'estructura en tres grans parts i que projecta una futura edició d'un recopilatori de la música d'autor llatinoamericana més representativa.
González Lucini ha assenyalat que la primera part de “... Y la palabra se hizo música. El canto emigrado de América Latina”  se centra en tres “mestres i referents” de la música d'autor: els xilens Víctor Jara i Violeta Parra –a la qual ha qualificat de “una de les grans dones de l'època” – i l'argentí Atahualpa Yupanqui. El segon gran capítol del llibre aborda la trajectòria de desenes de cantautors llatinoamericans que, fugint de les dictadures dels seus països en molts casos, s'estableixen a Espanya i revindican l'apel·latiu de “sudacas” (Alberto Cortez, Manuel Picón, Grupo Toldería, entre d'altres). La tercera i última part se centra en els que, com Nacha Guevara, Pablo Milanés o Silvio Rodríguez, es van solidaritzar amb l'Espanya del post-franquisme que lluitava per la recuperació de les llibertats.“Aquest llibre té la pretensió de fer presents en la memòria a aquests cantautors, que estiguin aquí i que no es repeteixi el cas de l’Aníbal Sampayo, un dels grans poetes populars de l'Amèrica Llatina, que va morir el passat 9 de maig sense que se n’hagi dit res a Espanya”, es lamenta González Lucini. “També és molt important que a Llatinoamèrica es redescobreixin noms que allà són molt ignorats i serà un honor que d'aquesta forma redescobreixin els seus cantautors”, ha afegit.Crisis i ressorgimentGonzález Lucini, que insisteix que “la cançó a Espanya li deu moltíssim als cantautors llatinoamericans”, defineix a la música d'autor com la que “canta seriosament la vessant humana, posant música a la vida quotidiana de la gent”. També subratlla que en l'actualitat hi ha un ressorgiment del moviment de cantautors “des d'una nova clandestinitat” , en relació amb els nous models de difusió de les seves obres basades en l'autoproducció i la publicitat directa a través d'Internet com a rèplica a la marginació del gènere per part de les multinacions discogràfiques. “Després de 1978, amb l'aprovació de la Constitució, la música d'autor va entrar en crisis perquè va deixar de ser negoci. Però a Espanya s'ha tornat a descobrir que hi ha molt que cantar: no a la guerra, no a la globalització... A Mèxic i Madrid, per exemple, hi ha unes generacions esplèndides de nous cantautors”, explica aquest apassionat de la música popular a la qual ha dedicat “tota una vida”. “... Y la palabra se hizo música. El canto emigrado de América Latina” és un llibre d’agraïment perquè sóc el que sóc gràcies a la cançó d'autor. Aquest és un fenomen que no morirà ja que si calla el cantor, calla la vida perquè la vida és un cant”, apunta González Lucini.