Casa America Catalunya

La protesta social ha sigut, en els darrers temps i fins a la irrupció de la Covid-19, una de les expressions més visibles i repetides de les convulsions que es viuen a Llatinoamèrica. Amb una gran transversalitat social, econòmica i identitària, la gent va ocupar massivament el carrer per denunciar la pèrdua de drets fonamentals i de llibertats, la manca d’expectatives de cara al futur i la sensació d’inseguretat. Per responsabilitat col·lectiva o per imperatiu legal, s’han deixat de convocar grans concentracions en l’espai públic. Tanmateix el descontentament social no ha desaparegut. Al contrari, les mesures per contenir l’expansió del virus han posat encara més en evidència les desigualtats existents, el profund impacte de l’activitat humana sobre el medi ambient i les múltiples deficiències d’un sistema sociopolític en crisi a l’hora de garantir les necessitats bàsiques de les persones davant d’una amenaça sanitària.

Donades les mesures de confinament i la nova situació al continent americà, Casa Amèrica Catalunya i l’ICIP traslladen aquest cicle a canals virtuals els dilluns 8, 15, 22 i 29 de juny, en directe a les 17h.

Malgrat tot el sofriment que està comportant, la del coronavirus no és ni l’única ni la pitjor crisi humanitària que està patint l’Amèrica Llatina. Se suma al drama de la pobresa, el desplaçament forçat, la violència quotidiana i altres malalties cròniques que també marquen la vida de milions de persones al continent. La nova conjuntura global estimula la reflexió i apel·la amb més força que mai a la necessitat de transformacions. A l’Amèrica Llatina no falten veus crítiques i actors de resistència que des de fa anys dibuixen els camins cap a realitats més justes i sostenibles.

La religió al poder


En els darrers temps la religió ha anat guanyant protagonisme dins la política, i fins i tot en països com Brasil o Guatemala, la Bíblia ha esdevingut per als mandataris actuals un referent tan important com la Constitució. Davant totes les incerteses que planteja una pandèmia, quin paper estan jugant les religions?

Participen:

Daniel Rodríguez Suárez, professor d’Èlits Polítiques a la Universitat de Girona i també a la UNED. Ha investigat les vinculacions de la religió amb la política en la segona meitat del segle XX, així com les esglésies reformades en la política llatinoamericana. Col·labora amb el congrés de Ciències Polítiques de la Universitat de Salamanca. Ha realitzat investigacions sobre la violència en el crim organitzat i el narcotràfic a l’Amèrica Llatina de les darreres decades del segle XX, així com les seves ramificacions en el segle present.

Ivone Gebara, monja, filòsofa i teòloga feminista catòlica brasilera. Ivone Gebara va néixer a São Paulo el 9 de desembre de 1944 en el si d'una família d'origen siriano-libanès. Després de graduar-se en Filosofia, als 22 anys va ingressar en l’ordre de les Germanes Nostre Senyor- Canònigues regulars de Sant Agustí el 1967. És doctora en Filosofia i Doctora en Ciències de la Religió. Exponent de la teologia de l’alliberament, va ser professora durant gairebé 17 anys a La salle. Als anys 90, va ser sancionada per la seva congregació amb un temps de silenci, per haver donat suport al avortament i parlar de temes relacionats amb la dona i la teologia des d’una perspectiva feminista. Ha escrit el llibre Rompendo o silêncio: uma fenomenologia feminista do mal. És autora de més de 30 llibres i nombrosos articles publicats en portuguès, espanyol, francès, anglès i alemany.

TRANSMISSIÓ EN DIRECTE DEL DEBAT A TRAVÉS DE ICIPTUBE

Cicle organitzat per Casa Amèrica Catalunya i l’ICIP.