En ocasió de la publicació del llibre La perplejidad del quetzal. La construcción de la paz en Guatemala, de Manuel Montobbio, editat a Guatemala per F&G Editores i a Espanya per Icaria Editorial, i en commemoració del 25è Aniversari dels Acords de Pau de Guatemala, Casa Amèrica Catalunya ha acollit la taula rodona La construcció de la pau a Guatemala, amb la participació d'algunes personalitats que van estar en primera línia en la negociació i execució dels acords.
Veure video íntegre de la sessió La construcció de la pau a Guatemala.
17/12/2021 / Barcelona
25 anys dels Acords de Pau de Guatemala: encara molt camí per recórrer
Raquel Zelaya, membre de la delegació negociadora dels Acords de Pau i Secretaría de la Pau del Govern de Guatemala, ha fet una valoració contextualitzada dels acords 25 anys després, tot subratllant que "en aquell moment els acords van dibuixar unes institucions fortes, amb uns grans objectius, però 25 anys després em pregunto si calia més temps per reconstruïr un país políticament".
Zelaya ha recordat que el procés de pau a Guatemala va tenir "enemics duríssims", i que avui ha quedat com un dels grans reptes la infiltració "del crim organitzat a la societat".
Per a Jesús Maria Rodés, Cap de l'Àrea d'Enfortiment del Poder Civil i Funció de l'Exèrcit a la Sociedad Democrática de MINUGUA i Professor Emèrit de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), "l'autor del llibre és competent perquè fa un exhaustiu anàlisi polític i d'història diplomàtica", i ha recordat que l'acord de pau "el van gestar les èlits de Guatemala, les que parlen en castilla, en un país amb 23 llengües".
Rodés ha lamentat la poca alternança de poder que hi ha hagut a Guatemala, i ha explicat que la Unió Europea "va participar en la reeducació de les forces de seguretat de Guatemala i va fer el que van poder, per això les coses estan com estan avui". Per a Rodés, els acords de pau en aquest país centreamericà "no parlen ni d'educació ni de cultura, això és molt significatiu".
Rafael Grasa, Professor de Relacions Internacionals de la UAB i primer president de l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP), ha dit que el llibre de Manuel Montobbio "és excel·lent", tot posant ènfasi en la clarividència del primer capítol i la precisió de detalls al llarg de tot el text.
Per a aquest expert en relacions internacionals, "l'agenda de construcció de la pau va ser maximalista per a Guatemala", mentre que els objectius que es van proposar donaven treball per molts i molts anys.
Manuel Montobbio, diplomàtic i Doctor en Ciències Polítiques, ha explicat que aquest darrer llibre que ha escrit "es planteja com un repte de transformació de la memòria en esperança, un conjunt d'assaigs que volen reflexionar sobre el procés de pau a Guatemala i sobre els processos de pau i la construcció de la pau en sí mateixos, i sobre Guatemala en la perspectiva del temps i del sempre”.
El llibre serà presentat properament a Madrid en ocasió del XXV Aniversari dels Acords de Pau, i posteriorment en altres ciutats. Després de la seva publicació per F&G Editores a Guatemala, va ser presentat el Juliol de 2019 a Guatemala a la Fira Internacional del Llibre de Guatemala en una taula rodona que l'autor va compartir amb Raquel Zelaya, membre de la delegació i Secretaria de la Pau per a l'execució dels acords, Bernardo Arévalo, acadèmic i diplomàtic, i Helen Mack, defensora dels drets humans, i en una conferència-col·loqui al Centro Cultural de España de l'autor amb Gustavo Porras, cap de la delegació negociadora del Govern de Guatemala que va firmar els Acords de Pau; així com a El Salvador, amb la participació del Vicepresident de la República de El Salvador Félix Ulloa; del Secretari General del Sistema de Integración Centroamericano SICA i ex President de Guatemala Vinicio Cerezo; del poeta, escriptor i acadèmic David Escobar Galindo, membro de la delegació del Govern de El Salvador que va negociar els Acords de Pau; del Dr. Héctor Dada, ex Ministre d'Economia i ex President de la Junta instaurada després el "golpe de los capitanes" el 1979 que va donar inici al procés salvadoreny; de Ronalth Ochaeta, Ambaixador de la OEA a El Salvador i ex coordinador de la Oficina de Drets Humans de l'Arquebisbat de Guatemala que va elaborar l'Informe Guatemala nunca más; i de l'Ambaixador d'Espanya a El Salvador Federico de Torres Muro.
En aquest acte hi han col·laborat Icària Editorial, F&G Editores, Institut Barcelona d'Estudis Internacionals (IBEI), CEI International Affairs-BCN, Associació de Nacions Unides a Espanya (ANUE), Democracia Abierta, Institut Català Internacional per la Pau (ICIP) i Fundació Internacional Olof Palme.
La guerra civil de Guatemala (1960-1996)
Aquest llarg conflicte bèl·lic es va lliurar en el marc de la Guerra Freda mundial i el context regional llatinoamericà. La guerra va causar un gran impacte en termes econòmics i polítics, i va aguditzar la polarització de la societat guatemalenca.
El conflicte es va iniciar a principis de la dècada dels seixanta, quan el 13 de novembre de 1960 va haver-hi un fallit cop d'Estat amb la finalitat d'enderrocar Miguel Ydígoras Fuentes; aquest va ser només l'últim d'una sèrie d'esdeveniments que van provocar la polarització de la societat guatemalenca des de la Independència el 1821.
Així, el 1962 es va crear el primer grup guerriller del país, el Moviment Revolucionari 13 de Novembre (MR-13), que va estar actiu a l'est del país fins a la seva dissolució el 1971. Els acords de pau del 1996 van posar fi a una guerra que va causar la mort de gairebé 200.000 persones.
