(Tercer extracte de la conferència a Casa Amèrica Catalunya d’Aleida Guevara, pronunciada amb motiu de la proximitat del 40 aniversari de la mort del revolucionari llatinoamericà Ernesto Che Guevara. La seva filla, Aleida, pediatra especialista en al·lèrgies, aborda a continuació qüestions com la figura de Fidel Castro, la polèmica sobre la autenticitat de les restes del Che o la visió de la premsa internacional del sistema cubà) “Quan viatjo fora de Cuba, als 15 dies ja “tengo un gorrión”que no es pot aguantar, i això envoltada de gent bona, de gent que vol ajudar, que lluita pel meu país tots els dies. És un problema, que necessito aquest poble, necessito aquesta calor humana que em donen. És una sensació difícil d'explicar i entendre per a aquella persona que no ho ha viscut. Potser és la cosa més maca que ha aconseguit la revolució cubana i cada cop que em pregunten què passarà a Cuba quan no estigui Fidel Castro, m'entra un dolor per dins terrible”.
40 anys de la mort del Che Guevara. Conferència a Casa Amèrica Catalunya d’Aleida Guevara, pediatra i filla del Che: “Som una força extraordinària i un procés revolucionari socialista no se sosté només perquè hi hagi un home” (III)
(Tercer extracte de la conferència a Casa Amèrica Catalunya d’Aleida Guevara, pronunciada amb motiu de la proximitat del 40 aniversari de la mort del revolucionari llatinoamericà Ernesto Che Guevara. La seva filla, Aleida, pediatra especialista en al·lèrgies, aborda a continuació qüestions com la figura de Fidel Castro, la polèmica sobre la autenticitat de les restes del Che o la visió de la premsa internacional del sistema cubà) “Quan viatjo fora de Cuba, als 15 dies ja “tengo un gorrión”que no es pot aguantar, i això envoltada de gent bona, de gent que vol ajudar, que lluita pel meu país tots els dies. És un problema, que necessito aquest poble, necessito aquesta calor humana que em donen. És una sensació difícil d'explicar i entendre per a aquella persona que no ho ha viscut. Potser és la cosa més maca que ha aconseguit la revolució cubana i cada cop que em pregunten què passarà a Cuba quan no estigui Fidel Castro, m'entra un dolor per dins terrible”. Primera qüestió: cada cop que en parlen em demostren que només estan sentint el que diu la gent de Miami, només estan fent-li cas al que diu la gran premsa internacional que respon a objectius econòmics específics i, en aquest sentit, un s'indigna perquè (són) tants anys de lluita i que, a més, alguns pobles d'aquest estat espanyol m'ho diguin a la cara, sabent el que hem lluitat contra la metròpolis espanyola durant anys, el que va aconseguir un exèrcit de pagesos humils aixecant la mà contra un exèrcit oficial... Però com és possible que se'ls oblidi la història d'un poble. No facin cas al que diu la premsa en aquest sentit. No és lògic que pensin així. Perquè vostès ens coneixen, en són part, són arrels nostres també, són part del que avui som... Llavors no poden esborrar-nos del planeta com a cultura, no el tenen, aquest dret. Han d'adonar-se que nosaltres, també com a poble, som una força extraordinària, i que un procés revolucionari socialista no se sosté només perquè hi hagi un home, no és veritat, no és cert, no és possible. Si coneixen el poble cubà s'adonaran que ningú ens pot aixafar, utilitzar, han d'adonar-se’n!. Les restes del CheTindrem moltes dificultats, això és cert, les tenim ja... Fidel és un home molt especial, amb un carisma extraordinari, que ha estat el gestor de la unitat d'aquest poble. Ell té una gran virtut: va fer possible que aquest poble s'eduqués i fos cada dia més culte, perquè ningú ens utilitzi, ens enganyi. Si no, mirin vostès, l'altre dia vaig llegir un article, crec que era en “El País”, que em va indignar. Els periodistes, que se suposa que són professionals, van publicar que les restes del Che i els seus companys era una farsa. Ells comencen a plantar un seguit d'estupideses, que, a veure, senyor, si són professionals per què no investiguen, (per què) no pregunten a les fonts fidedignes. Ells no són professionals, són mercenaris de la comunicació. Estan venuts als interessos econòmics. Això és molt perillós perquè la gent tendeix a creure-s’ho, no poden pensar tot el temps que t'estan enganyant, però alhora has d'aprendre a llegir entre línies. Jo poso sempre un exemple: (Va ser) a Saragossa, arribem esgotades. Ens rep qui duia la salut pública i la salutació va ser “el President Chávez és un tirà”. ¡Eh!, es va equivocar de país. Jo vinc de Cuba. Un “momentico”, vostè coneix Chavéz?. No. Aleshores, per què té aquesta opinió de Chávez, qui se la va donar?. No, mira, els diaris, les ràdios, com estan dient... Be, m'ho està dient a mi, a una cubana que ha patit en carn pròpia durant molts anys totes les barbaritats que la premsa espanyola diu sobre Cuba, em diu això a mi, home, no, però com es pot creure això?. Ah! Un mes després, cop d'estat a Veneçuela... La premsa d'aquest país estava preparant l'opinió pública per acceptar un cop d'estat, molt intel·ligent, però contra això cal lluitar, perquè si un no està informat, no sap el que està passant, no pots reaccionar. Ets aleshores còmplice d'aquesta situació, si no ets capaç d'exercir dret com a ésser humà. Perquè l'anomenat Tercer Món és la majoria de la humanitat, són els pulmons del planeta, per exemple l'Amazones. Cal aprendre a buscar altres vies de treball, buscar el dret que tenim a exigir la famosa democràcia. Democràcia autènticaDemocràcia, que avui tots els periodistes l’esmenten. Però a Cuba es pot viure, malgrat el que vostè digui, sense democràcia?, em van preguntar. Jo vaig contestar de quina democràcia estem parlant?. De la teva, jo t'asseguro que, sense, en puc viure. Perquè, quan en aquest país (Espanya, a les manifestacions contra la guerra d’Iraq) van sortir al carrer, fins i tot les prostitutes ho van fer amb pancartes que asseguraven que el senyor José María Aznar (expresident del govern espanyol) no era fill seu. Aquest govern, amb la suposada democràcia, va enviar tropes a l'Iraq. On és el poder de poble? On és aquesta democràcia? Perquè democràcia significa poder del poble. I m'ho diuen tranquil·lament. No ho puc permetre. Tu no saps què és democràcia, tu no saps què és poder del poble. Aleshores, no en parlis, del que no saps... Tu anomenes tenir democràcia a tenir cinc partits electorals o més? Aquesta és l'anomenada democràcia. No, et vas equivocar de concepte, democràcia ve de la paraula grega “demos”, poder del poble. Bé, en vols parlar, d'aquesta democràcia?. Doncs parlem-hi. 5 o 6 partits polítics a Cuba i, què passava? Les millors terres cubanes eren en mans dels Estats Units, les fàbriques, les centrals sucreres... tot era en mans dels Estats Units. Què hi guanyem? Cadascun a dir mentides, es gastavrn diners que mai es van veure al poble. Només obteníem canvis de presidents retrent homenatge, ni tan sols als Estats Units, sinó a l'Ambaixador dels Estats Units a Cuba. Aleshores, per a què tenir aquesta mena de democràcia?No teníem el poder del poble. Ara sí. Això és verdader poder del poble. Són homes i dones amb famílies, en situacions molt difícils que van a atendre a tot el món. Quan va haver perill de mort durant la missió a Nicaragua, se'ns va preguntar si volíem retirar-nos. Cap metge cubà se'n va anar, es va atendre tothom, inclosos els “gringos”, perquè aquest era el seu poder professional.
