Casa America Catalunya

El cicle “Músiques de l’exili”, organitzat per Casa Amèrica Catalunya i l’Associació Catalana de Compositors (ACC), ha arrencat amb una autocrítica cap al nul interès existent a Iberoamèrica sobre el seu passat musical. “No tenim noció de la importància de la història”, ha dit el crític musical argentí Jorge de Persia en la sessió inaugural, dedicada a “Catalunya-Argentina, un diàleg constant” i en la que també ha intervingut el compositor i president de l’ACC, Domènec González de la Rubia. Fins el 28 de juny, “Músiques de l’exili” proposa un recorregut, amb xerrades i actuacions, per les relacions entre la música i els músics catalans i llatinoamericans al llarg dels darrers tres-cents anys.
 
“El camp de la música és un dels més afectats per aquesta absència de memòria. I si bé existeix una concepció de la història de la música molt treballada a Centreuropa, això no és així al nostre país i a l’Amèrica Llatina. Sense anar més lluny, del compositor de l’himne nacional argentí, el català de Mataró Blai Parera, pràcticament se n’ha perdut la pista”, ha assenyalat de Persia.
 
L’expert també ha explicat que al segle XX hi va haver una sèrie d’exilis de músics catalans cap a l’Amèrica Llatina, compositors que en arribar allà, trobaven altres dictadures. “Malgrat aquesta complexa situació històrica, va ser possible un interessant intercanvi entre músics d’aquí i d’allà”, ha remarcat.
 
Entre els compositors catalans que van marxar cap a l’Argentina, destaca Jaume Pahissa, tot i que, ja gran, li va costar adaptar-s’hi. Un altre exemple va ser la poc coneguda compositora catalana Montserrat Campmany, de qui el mestre Pau Casals va estrenar obres seves als anys 20 i 30 del segle XX. La cantant Conxita Badia també va marxar cap a Buenos Aires, així com altres personalitats del món de la cultura, com l’actriu Margarida Xirgu o la soprano María Barrientos, que van tenir un paper cultural molt interessant a la capital argentina.
 
L’any 1910 van coincidir l’escriptror galleg Ramón María del Valle-Inclán, el pintor català Santiago Rusiñol i el músic Felip Pedrell, que va estrenar al Teatro Colón de la ciutat portenya la seva obra “Els Pirineus”. Pedrell deia de l’Argentina que era “l’únic país en què un músic pot viure del seu treball”, en relació al fet que la ciutat estava absolutament abocada al món de la música pel prestigi cultural que hi suposava. A tal punt que Pau Casals i altres, per referir-se a Buenos Aires, en deien “Conservatoriópolis”, ha afirmat Jorge de Persia.
 La gran escriptora catalana Mercè Rodoreda va confirmar aquesta sensació, dient que Buenos Aires estava “infestada d’escoles i conservatoris de música, bons, mitjans i dolents”, a les quals socialment estava molt ben vist enviar-hi els fills. Allà “ensenyaven fins i tot la carn d’olla de Beethoven”, ha subratllat Jorge de Persia en la seva reivindicació dels lligams musicals entre Catalunya i Argentina.