Aquesta web utilitza cookies pròpies i de tercers per oferir-te un millor servei. Al navegar, considerem que n’acceptes el seu l’ús. Més informació

Acceptar
09/01/2013 / Barcelona

A punt del dia D, hora Ch, a Veneçuela

Article d’Antoni Traveria, director general de Casa Amèrica Catalunya, publicat a l’edició d’avui de El Periódico de Catalunya.

La incertesa provoca tota mena de conjectures i aquestes no acostumen a ser bones conselleres per encertar pronòstics. Com també passa amb les presses per voler ser el primer de donar una notícia que encara no ha tingut lloc, confonent desitjos amb realitat.

Des que Hugo Chávez va anunciar que tornava a Cuba per a una nova intervenció quirúrgica després d’una recaiguda greu en la seva malaltia, Veneçuela s’alimenta d’especulacions esbiaixades, apassionades, a favor del comandant bolivarià o ansioses davant l’expectativa d’una mort ràpida de l’enemic. La fractura social en aquest últim mes encara s’ha fet més aparent amb una escalada de tensions que no sembla que hagi tocat sostre.

Ni tan sols els juristes més eminents de dins i fora del país s’han posat d’acord en la interpretació de la Constitució davant d’un cas d’absència per malaltia d’un president revalidat en el càrrec per la sobirania popular que, segons es va anunciar ahir a la nit, no podrà assistir de manera presencial a la seva presa de possessió prevista per al 10 de gener, que és el dia D, hora Ch.

El conglomerat opositor

De fet, avui, dia 9 de gener a la mitjanit, s’acaba el període constitucional 2007-2013 i demà, dijous, s’hauria hagut d’iniciar un nou període presidencial, 2013-2019, segons l’article 231 de la Constitució. En teoria, el Govern sortint no podria prorrogar el seu mandat, encara que sigui del mateix color polític continuista, perquè hauria conclòs les seves funcions.

L’oficialisme nega la major assegurant que no hi ha cap buit de poder. Que Hugo Chávez continua en les seves funcions, sense que hi hagi elements per decretar «la falta absoluta», que provocaria la immediata convocatòria d’eleccions en el termini màxim de 30 dies, fet que sí que està reflectit de forma explícita a la Constitució, eventualitat que no beneficiaria gens l’oposició.

El chavisme manté el control total del poder institucional, polític i militar del país. L’oposició és, ara com ara, un conglomerat heterogeni que s’uneix a través d’un candidat únic –i no és poca cosa– per afrontar campanyes electorals, i que s’està encara recuperant de les dues dures derrotes consecutives patides l’octubre i el desembre últims.

Fins ahir a la nit, quan es va confirmar l’absència d’Hugo Chávez demà, molts no descartaven la seva sorprenent aparició en escena per fer el jurament davant l’Assemblea. ¿Per què no? ¡Tot sembla possible tractant-se de qui es tracta!

Ara, el que és segur és que els entusiastes partidaris chavistes de la roja rojita es disposen a fer una de les seves més espectaculars demostracions de força als carrers de Caracas, un cop més.

Una massiva mobilització que tindria aquesta vegada per finalitat recolzar sense fissures les tesis oficialistes del vicepresident per ajornar la investidura, a més de l’incondicional suport al líder absent, sense que tampoc pugui ser rebutjat un cop d’efecte d’última hora del Tribunal Suprem de Justícia (TSJ), amb una majoria automàtica de magistrats alineats amb Chávez .