Casa America Catalunya

Adéu Aconcagua !!!! Vas mirant endarrera com qui no vol dir-li adéu del tot al “Sentinella de Pedra” que tants dies ha estat mirant-nos des de l'alçada i que va deixar que uns quants de nosaltres també poguéssim mirar Amèrica des de “dalt de tot”.

Aquest dia la majoria de nosaltres deixem el Camp Base de l’Aconcagua, Plaza de Mulas. Dic la majoria perquè com ja sabeu si heu estat seguint les nostres històries, la Marta fa dies que és a Mendoza, el Tomàs i la Núria fa tres dies que van marxar i ahir van baixar fins a Confluència abans d'hora l'Eduard, el Wifi i el Cesc. Ells tres van fer tota la “patejada” de Playa Ancha un dia abans perquè el Cesc no acabava de fer net del seu mal de cap a Plaza de Mulas i vam pensar que potser mil metres més avall sí que en faria.

La resta del grup baixem el dia 16. Ens llevem d'hora a les 7 del matí, esmorzem a dos quarts de 8 i després posem les últimes coses en els farcells i en les bosses per a que les mules ho puguin baixar tot fins a Horcones, la entrada del parc. Fet i fet a les 9 ens acomiadem de la gent de Campo Base, que ens han tractat molt bé durant tots aquests dies que hem estat aquí. Comptem i portem 13 dies al camp base de l’Aconcagua. Quina passada !!!!!!!

Diem adéu amb una certa nostàlgia però alhora amb ganes de ser a Mendoza i veure els nostres companys. A la sortida del Camp Base hem de passar pels Guardaparques. Aquests miren el nostre paper d'entrada i ens hi posen un segell conforme sortim. Adéu Aconcagua !!!! Vas mirant endarrera com qui no vol dir-li adéu del tot al “Sentinella de Pedra” que tants dies ha estat mirant-nos des de l'alçada i que va deixar que uns quants de nosaltres també poguéssim mirar Amèrica des de “dalt de tot”.

A partir d'aquí, una baixada de 8 hores fins a Horcones. Desfem a més velocitat el que ja fa uns dies havíem fet: la Cuesta Brava , la Piedra Ibañez , la Playa Ancha , Confluencia, la laguna de Horcones i l'entrada al parc. Baixant per la Cuesta Brava ens creuem amb unes mules que pujen. Van a tope de carregades. Déu n'hi do aquests animals com s'ho “curren”. Al final de la baixada en veiem una de morta a terra. És de fa pocs dies. Ens adonem que a la seva vora hi ha ossos d'altres mules. Continuem baixant. La baixada és dura i llarga. La calor encara ens respecta, fa un vent suau que la dissimula bastant.

A dos quarts de 3 l'Anna arriba a Confluencia, la resta del grup ho farà en 20 minuts. Confluencia ens porta molts records al cap. Del principi de la expedició i sobretot de la Marta. A Confluencia ens trobem al Wifi i al Cesc que ens esperen per baixar fins a Horcones. L'Eduard ha sortit a les 2 , després de dinar. Té els peus bastant tocats. A causa de la baixada d'ahir fins a Confluencia li han sortit unes ampolles considerables i decideix marxar abans per baixar tranquil·lament.

En Cesc ja torna a ser el de sempre. El fet d'estar a 3.300 metres i la companyia del Wifi i l'Edu sembla que hi han contribuït força. Ens expliquen que ahir al vespre Confluencia estava molt animat. Hi havia uns quants catalans de Barcelona i L'Hospitalet. Només arribar ells tres ja els van reconèixer: “ Vosaltres sou els Celíacs, no ? “ Quina passada ! Som famosos ? Tranquils, ho som però no tant. Tota aquesta gent va coincidir amb la Marta a Mendoza i per això saben de nosaltres.

Com que anem justos de temps per arribar a les 5 a Horcones, no parem a dinar i continuem baixant. Bé, tots menys el Juanjo, que prefereix dinar i després fer un sprint final fins a Horcones. El camí que separa Confluencia de Horcones el fem amb ganes d'arribar. Tota la baixada d'avui és un tràmit. Les cames i els peus ja comencen a estar cansats. Cap al final, tot just arribant a la Laguna de Horcones agafem a l’ Edu. Baixa tocat, però ja hi som.

El primer grup, l'Edu, en Cesc, el Dani i l'Anna arribem a l'entrada del parc a dos quarts de 5. Tornem a passar pel Guardaparques. Ens segellen de nou la sortida. Ara sí que estem fora. Parlem amb ells una estona. Per les seves estadístiques ens pregunten si hem fet o no cim. Ens feliciten !! Hem fet cim un 55% de la expedició.

Cap a tres quarts de 5 arriba la resta del grup. Després de fer els tràmits del Guardaparques seiem tots a fora i ens mengem el “lunch” que ens havien preparat els de Campo Base per dinar. Mentre estem a fora apareix un Guardaparques que ja coneixíem del dia que vam entrar. ( És aquell que va fer proposicions a la Laura , i que a la sortida torna a insistir ! Com triomfa la canalla d'Olot !!!) Ell també ens reconeix. Ens pregunta com ens ha anat i ens felicita. Parlem una estona amb ell fins que arriba la nostra furgo. Cap a Mendoza falta gent !!!! Primer, però, hem de parar a recollir els nostres farcells i altres “bultos” que han baixat les mules. Parem al cap de no res en un lloc on els de Campo Base tenen totes les mules. Baixem de la furgo, ajudem a carregar els embalums a un carretó al darrera. Allí ens trobem també amb la Viviana ( és la encarregada del camp base ). Aprofitem per acomiadar-nos d'ella. Tornem a pujar a la furgo.

El trajecte fins a Mendoza és llarg. Aprofitem per dormir una mica, xerrar, … Arribem a Mendoza a les 9 del vespre. Cansats. Contents. Ens trobem amb els nostres companys: la Núria , el Tomàs i la Marta que ens estaven esperant. Descarreguem la furgo, ens dutxem i anem a sopar tots plegats.