Alejandra Naftal dirigeix l'espai argentí dedicat a la Memòria de major significació simbòlica. L'antiga Escola Superior de Mecànica de l'Armada (ESMA), en ple centre de Buenos Aires, el principal centre de detenció i tortura clandestí de l'última dictadura cívico militar, s'ha transformat "d'un lloc d'horror a un de transmissió", ha explicat en conversa amb Jordi Font, director del Memorial Democràtic de Catalunya en la sessió Memòria per a no Oblidar i Dret a l'Oblit de les Jornades Internacionals La Memòria dels Altres. Els vertiginosos esdeveniments polítics al Perú han impedit a última hora la participació de Manuel Burga, director del Sitio de la Memoria, la Tolerancia y la Inclusión Social-LUM del Perú.
Veure sessió Memòria per a no Oblidar i Dret a l'Oblit
18/11/2020 / Barcelona
Alejandra Naftal, directora executiva del ‘Sitio de Memoria ESMA’: "Som el resultat de 40 anys de lluita del poble argentí"
Alejandra Naftal ha començat amb els antecedents del Sitio de Memoria ESMA: Les Madres de Plaza de Mayo que, en plena dictadura, van protagonitzar amb els seus mocadors blancs sobre el cap i les seves caminades al voltant de la plaça el primer acte de Memòria a Argentina. "Al nostre país, el tret distintiu és que els processos de memòria es donen contemporàniament al que estava passant", ha explicat.
Així, ha destacat que ja al 1984, en acabar la Dictadura, es va posar en marxa la Comissió Nacional sobre la Desaparició de Persones, amb una feixuga tasca de recollida d'informació que va permetre que al 1985 es celebrés un judici "exemplar" a les Juntes de Comandants, "una fita fonamental".
El consens generalitzat a l’Argentina sobre els temes de Memòria, Veritat, Justícia i Reparació és, en la seva opinió, un element fonamental per als espais museístics que treballen aquests temes alhora que serveix de defensa davant els negacionismes de sectors minoritaris. "No hi ha batalles guanyades. Com més avalem aquests espais més possibilitats tenim que no els tanquin o els ensorrin i no canviïn la història".
Naftal ha defensat que els "museus i espais de Memòria són eines educatives" i ha encoratjat a "ser creatius" amb les estratègies de Memòria. En aquest sentit ha destacat com a l'ESMA van entendre que havien de tractar "l'especificitat de la captivitat de la dona". "La Memòria és un procés d'acció que té a veure amb l'organització i una voluntat política d'atendre les demandes".
"L'ESMA ha de ser un espai còmode per als incòmodes i incòmode per als còmodes, un espai que interpel·li als visitants. Com va ser possible que passés tot això enmig de Buenos Aires?", ha afegit.
Víctimes i repressors
Sobre el paper en l'espai de víctimes i repressors de la Dictadura, l'experta ha relatat que els testimonis dels supervivents estan recollits de les seves declaracions davant de la Justícia "per la legitimitat que dóna un judici, el que expliquen davant un tribunal és inqüestionable". Uns supervivents que van tardar més temps a ser rellevants que altres víctimes d'aquell funest període "per la sospita d'estar viu, per aquella dita de per alguna cosa serà que van aparèixer els desapareguts…" En aquest aspecte, l'ESMA va apostar per ser "una àgora, un espai de discussió, de noves mirades i noves veus".
Pel que fa als "perpetradors", Naftal ha explicat que les seves veus no estan representades en l'ESMA perquè les Forces Armades argentines mai van donar cap informació, mai es van incriminar, mai van demanar perdó". Sí apareixen en una instal·lació audiovisual a la que va ser Sala de Festes de l'ESMA, el lloc on es reunien els militars per decidir la vida i mort dels detinguts. "Es poden veure els quadres dels marins i de què se'ls acusa, en una al·legoria de l'expressió “Baixar el quadre” per l’ordre que al 2004 el president argentí Néstor Kirchner va donar als comandaments d'una escola militar argentina de despenjar els quadres de Videla i Bignone, màxims dirigents de la Dictadura.
"El dia que parlin veurem com els incloem al Museu", ha afegit Alejandra Neftal.
