El debat sobre la despenalització de l'avortament és un tema clau per Llatinoamèrica. Aquesta regió té algunes de les lleis més dures i restrictives contra l'avortament, com és el cas de Xile i El Salvador, on l'avortament està prohibit fins i tot en el cas que perilli la vida de la dona embarassada. La gran influència de l 'Església catòlica- enemiga acèrrima de les pràctiques avortistes- als països llatinoamericans no fa sinó empitjorar unes estadístiques que mostren que cada any es realitzen 4 milions d'avortaments, la majoria il·legals, i moren 5.000 dones a causa de complicacions en avortaments insegurs, o il·legals.
22/12/2005 / Barcelona
Amèrica Llatina, una regió molt restrictiva amb l'avortament
El debat sobre la despenalització de l'avortament és un tema clau per Llatinoamèrica. Aquesta regió té algunes de les lleis més dures i restrictives contra l'avortament, com és el cas de Xile i El Salvador, on l'avortament està prohibit fins i tot en el cas que perilli la vida de la dona embarassada. La gran influència de l 'Església catòlica- enemiga acèrrima de les pràctiques avortistes- als països llatinoamericans no fa sinó empitjorar unes estadístiques que mostren que cada any es realitzen 4 milions d'avortaments, la majoria il·legals, i moren 5.000 dones a causa de complicacions en avortaments insegurs, o il·legals.
Malgrat les lleis restrictives, els avortaments a Amèrica Llatina no fan sinó anar en augment. Fins i tot la ràtio d'avortaments a Brasil, Xile o Colòmbia és dues vegades superior a la dels Estats Units. Una dada preocupant tenint en compte que hauria de ser a la inversa, ja que a la primera potència mundial l'avortament és una pràctica legal.
Cuba, Puerto Rico i Guyana són els països amb una legislació més liberal sobre l'avortament, sent Guyana l'únic país llatinoamericà que, des de 1995, no penalitza aquesta pràctica. A la resta de l'Amèrica Llatina, les lleis són molt restrictives: Panamà, Uruguai i Veneçuela només accepten l'avortament quan sigui necessari per salvar la vida de la dona; Argentina no el penalitza posat cas que es realitzi pel bé de la salut física; i Mèxic, Brasil i Nicaragua només consenten en la seva pràctica si és en casos en els quals hi ha hagut violació.
Davant les xifres tan alarmants d'avortaments il·legals, les veus per a la despenalització de l'avortament a Amèrica Llatina i el Carib cada vegada se senten més. “Crec que s'està començant a veure que la penalització no porta a menys avortaments, sinó a molts problemes que poden evitar-se”, afirmava Marianne Mollman, investigadora de Human Rights Watch, al diari El País. Amb l'increment de les protestes sembla que hi ha una tendència al canvi. La iniciativa d'aquest gir cap a la reforma la va portar l’Uruguai al 2004, quan malgrat no legalitzar l'avortament a falta de tres vots, va decidir obligar als metges a prestar assessorament sobre l'avortament a tota dona que ho requerís. Un petit pas per a un futur canvi. Brasil, un dels països en els quals la llei és més restrictiva i el país on el catolicisme té més pes, sembla estar també disposat a debatre al Congrés la possibilitat de permetre l'avortament fins al tercer mes d'embaràs. Seria un gran progrés per a un país en el qual es produeixen 800.000 avortaments il·legals a l'any.
A escala mundial, es practiquen a l'any 50 milions d'avortaments, entre els quals 30 són legals i 20, il·legals. Com en la majoria de temes de caràcter social, les diferències entre classes també marquen una diferència en la seguretat dels avortaments. Segons l'Institut Alan Guttmacher, als països amb lleis restrictives cap a l'avortament les dones de classe mitjana-baixa són les que pateixen més avortaments insegurs i il·legals, ja que tenen menys mitjans que les dones de la classe alta per assegurar-se un avortament amb unes mínimes condicions sanitàries, encara que sigui de manera il·legal.
