Aquesta web utilitza cookies pròpies i de tercers per oferir-te un millor servei. Al navegar, considerem que n’acceptes el seu l’ús. Més informació

Acceptar
19/11/2020 / Barcelona

Ana Pato i Rubén Chababo reivindiquen el paper dels museus de Memòria en la resistència democràtica

Especialment intensa ha estat la sessió Cultura de Pau i Construcció de la Democràcia de les jornades La Memòria dels Altres. Moderats per Marta Nin, directora de Casa Amèrica Catalunya, Ana Pato, coordinadora del Memorial da Resistência brasiler, i Rubén Chababo, director del Museu Internacional per a la Democràcia de Rosario (Argentina), han defensat amb èmfasi la vigència de les institucions de Memòria i el seu paper actiu en defensa de la democràcia i de les dissidències davant esdeveniments històrics contemporanis, com la presidència de Jair Bolsonaro al Brasil , proclius a menysprear i arraconar els drets humans.

Veure sessió Cultura de Pau i Construcció de la Democràcia

Ana Pato ha al·ludit al moment actual del Memorial da Resistência brasiler i la seva aposta per expandir el concepte resistència a altres "memòries silenciades" com les del col·lectiu LGTBI o les comunitats negres i indígenes del seu país, víctimes de pràctiques discriminatòries quan no obertament violentes o racistes. "Paradoxalment, un espai cultural no s'ha de dedicar a temes com la reconciliació i la pau sinó a reclamar la diferència i el dissens com a element fonamental de la democràcia", ha afirmat Pato després de recordar que aquesta obertura conceptual va ser reclamada en el llibre de visites del Memorial da Resistência per moltes persones que no s’hi sentien representades.

"Tot consens genera exclusió per la qual cosa el Memorial ha de ser un espai democràtic d'expressió de la diferència", ha remarcat l'activista brasilera.

Rubén Chababo ha secundat la tesi de Pato i ha afirmat que "cap museu satisfà a tothom, especialment els museus de memòria" i que "a mesura que passa el temps, les conjuntures polítiques fan que aquestes institucions siguin receptores de molts relats que abans no s'escoltaven". Chababo ha posat a l'Argentina com a exemple d'aquesta evolució temàtica cap els àmbits de les violències sexuals i contra les dones, i de la violència colonial.

Resistència democràtica
"Els memorials són necessaris perquè és un deure reparar el dany causat als absents. Tenim el deure de seguir resistint, de seguir construint enmig de la sorra. El gran desafiament és construir i defensar aquests indrets amb la major autonomia possible de les administracions", ha afegit el responsable del Museu Internacional per la Democràcia. En aquest sentit, i davant l'amenaça que suposen mandats autoritaris i intolerants com el de Bolsonaro al Brasil, Ana Pato ha reivindicat als museus de Memòria com a espais on la facultat de dissentir i discrepar sigui reconeguda com un element fonamental de la democràcia.

"Els memorials són al magma de les discussions, dels conflictes. I cal que hi siguin: Mentre estiguin en el debat, vol dir que estan vius. Si no, deixen de ser museus i passen a ser mausoleus", ha conclòs Rubén Chababo.