Casa America Catalunya

Andrés Jaramillo (Colòmbia) és doctor en Ingenieria Industrial per la Universitat Politècnica de València especialitzat en dinàmica mol.lecular i nanotecnologia. Actualment, treballa al California Institute of Technology dels Estats Units i és un dels científics més importants de Llatinoamèrica.
Ha participat en les jornades Tecnologies Convergents: Fòrum 2007 que se celebra al Palau Robert de Barcelona els dies 25 i 26 de gener. Paral.lelament, ha assistit a la reunió impulsada per Casa Amèrica Catalunya i l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament en la que diversos científics llatinoamericans han explorat fórmules per impulsar la cooperació amb els seus homòlegs europeus.
 
 Com creu que es poden crear enllaços útils entre Llatinoamèrica i Europa en el camp de les ciències?És bàsic trobar un problema comú amb interessos comuns per poder treballar-lo conjuntament i que es pugui resoldre a mig o curt termini. Científics de bona qualitat n'hi ha a tot el món, però que treballin junts no hi ha molts. El primer problema a resoldre és de tipus humà i té a veure amb la comunicació entre científics.Quin objectiu tenen les tecnologies NBIC (Micro i Nanotecnologies, Biomedicina, Tecnologies de la Informació i Ciències del Coneixement)?La ciència a nanoescala parteix de la idea que tot està fet d'àtoms. Si aconseguim controlar la matèria de manera precisa a nivell atòmic, és a dir, fer ús de la nanotecnologia, la solució a la resta dels problemes seria molt directa. Això crea una oportunitat enorme en totes les disciplines.Per exemple?En salut. Tots els nostres problemes de salut provenen d'una estructura irregular de la matèria. Un tumor cancerós no és altra cosa que una estructura irregular dels àtoms que el formen. Si poguéssim reorganitzar la matèria del tumor de manera que convertíssim aquest defecte en un teixit normal, estaríem solucionant el problema. Pràcticament l'origen de totes les malalties prové d'una estructura irregular de la matèria, i aquí està l'oportunitat de la nanotecnologia: el seu impacte transcendeix qualsevol disciplina.Més enllà de la medicina. És lícit aplicar tot allò que sigui factible fruit dels coneixements científics?La ciència en general és una disciplina per a incorruptibles: es pot utilitzar per fer el bé i per fer el mal. El seu impacte potencial en ambdós casos és inimaginable. Si qui acaba dominant les nanotecnologies té males intencions, les conseqüències seran les pitjors que haguem vist fins ara.El bé i el mal no és un concepte relatiu?Sí. Per això l'aplicació de la ciència només ha d'estar en mans de persones amb un afany ètic, que vulguin utilitzar els mitjans per a un bé comú, no individual. En la ciència en si, en la producció de coneixements, no hi ha d'haver límits, n’hi ha d’haver en la seva aplicació.Seran les persones amb majors recursos econòmics les primeres a aprofitar les nanotecnologies?No, i veuràs per què. Imagina't que fóssim capaços avui de manipular la matèria a nivell atòmic mitjançant un controlador d'escala atòmica capaç d'ordenar matèria i per tant crear l'objecte que desitgi: podria crear també una rèplica de si mateix. Una vegada fet el primer, el segon és molt barat. Un sol controlador atòmic no et podrà fabricar una cadira, però una quantitat massiva d'ells sí, és una qüestió de quantitat, d'aquí la importància de la autorreplicació. Els àtoms estan per tot arreu, només cal saber combinar-los de manera controlada per fabricar el que desitgem.Hi ha algun termini per aconseguir dominar la nanotecnologia?No. Ni tan sols sabem si ho podrem fer. L'únic que ens fa pensar que és possible és la pròpia naturalesa. Un arbre és capaç de crear fusta mitjançant la fotosíntesi i aigua. Els ribosomes, també d'escala nanométrica, són capaços de crear proteïnes que després fan que alguna cosa d'escala macrométrica com un ésser humà pugui existir. La nanotecnologia és encara una utopia.