Per primera vegada a Barcelona, la Fundació Carolina ha organitzat a Casa Amèrica Catalunya un col·loqui sobre la immigració a Espanya, “el més concorregut i controvertit” dels esdeveniments que la Fundació organitza des de fa anys a Madrid, segons la seva Secretària General, Mercedes Alcover, qui ha presentat l'acte. En la seva ponència, el doctor en sociologia i sotsdirector del Centre d'Estudis Demogràfics de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Andreu Domingo, ha repassat l'evolució de la immigració a Espanya els últims anys i ha apuntat a les principals característiques de la comunitat llatinoamericana al país, que “amaga realitats radicalment diferents” segons el país d'origen, els nivells de formació o altres factors socioeconòmics.
Andreu Domingo, sotsdirector del Centre d'Estudis Demogràfics (UAB): “La immigració llatinoamericana a Espanya es caracteritza per la seva gran heterogeneïtat”
La Fundació Carolina, a través del programa “Vivir en España”, facilita als beneficiaris de les seves beques d'estudis la participació en activitats que els permetin complementar la seva formació acadèmica i que contribueixin al coneixement de la cultura i realitat social espanyola. En aquesta ocasió, els estudiants becats per la Fundació residents a Barcelona han conegut, des de l'anàlisi demogràfic, les peculiaritats del “boom migratori sense parangó a Europa” que ha experimentat Espanya, segons ho ha expressat l'expert. Rànquing de nacionalitats i consolidació de col·lectiusUna repassada de les xifres del Padró Continu i dels permisos de residència, a data de 31 de desembre de 2006, revela que després del Marroc i Romania, la comunitat equatoriana és la més nombrosa d'Espanya, seguida pel Regne Unit, Colòmbia, Bolívia, Alemanya i l’Argentina. No obstant això, ni les motivacions, ni els nínxols d'inserció laboral ni la distribució territorial d'aquests col·lectius residents al país són comparables. Les xifres demostren que les diferents nacionalitats consoliden la seva presència legal i regular al país al llarg del temps. Això explica, per exemple, que el col·lectiu de marroquins –que va iniciar el seu procés migratori en la dècada de 1990– presenti avui dia gairebé els mateixos números d'empadronats que de permisos de residència, mentre que els ciutadans bolivians, arribats més recentment, encara no han consolidat la seva residència en termes legals. Legislació i immigració llatinoamericanaSegons Andreu Domingo, diferents motius legals han afavorit la presència llatinoamericana a Espanya respecte a d’altres col·lectius. En primer lloc, ha esmentat la “discriminació positiva” del col·lectiu en l'accés a la nacionalitat espanyola, que per raons històriques gaudeix de condicions menys dures que d’altres països no comunitaris. També ha destacat la “discriminació opaca o encoberta” que van rebre els ciutadans d'origen llatinoamericà en els processos de regularització extraordinaris del 2000 i el 2001 quan, sota el govern conservador d'Aznar, van ser afavorits en perjudici dels ciutadans d'origen magribí. Una altra raó de caràcter legislatiu que explica la presència d'unes nacionalitats i no d'altres són les demandes de visat per entrar al país, demandes que són anunciades a anys vista i que produeixen un “efecte crida” fins a l’entrada en vigor de la nova regulació. Ha estat el cas de l'Equador, Colòmbia, o més recentment, el de Bolívia, que fins a mitjans del 2007 no es va veure afectat per aquest requeriment. Segons l'expert, veneçolans i brasilers seran els pròxims contingents a arribar a Espanya, la integració dels quals dependrà, en opinió del demògraf, de les “possibilitats reals de mobilitat social ascendent” d'aquests ciutadans.
