Casa America Catalunya

Intervenció d’Antoni Traveria, director general de Casa Amèrica Catalunya, en l’acte de presentació de la Fundació: “Amb el suport institucional de la Generalitat de Catalunya, i en concret de la Secretaria de Relacions Internacionals, i de la Agencia Española de Cooperación Internacional (AECI) per un costat; i dels socis de l’Institut Català de Cooperació Iberoamericana (ICCI), per un altre; el mes de gener del 2005 vàrem endegar un projecte molt ambiciós amb l’objectiu de fer de l’entitat una eina, un instrument útil de cooperació. Es tractava, en síntesi, de recuperar, en part, l’esperit i el nom  identificatiu dels seus orígens; convertir l’associació ICCI en Fundació; proposar la incorporació als seus òrgans de govern de l’Ajuntament de Barcelona, definir les línies de treball i els àmbits de servei.
El plenari de l’Ajuntament de Barcelona va aprovar, per unanimitat de tots els grups municipals, la presència del Consistori en el nou Patronat de la Fundació Casa Amèrica Catalunya. I el mes de juliol d’enguany es va celebrar la primera reunió de constitució del Patronat, configurat per representants de l’AECI, la Generalitat, i l’Ajuntament, com a patrons institucionals, més els representants dels socis de l’ICCI.
La Casa Amèrica treballa, assessora i col·labora en el disseny i execució de projectes culturals amb els diferents col·lectius llatinoamericans residents a Catalunya. 
Pretenem ser un complement de servei útil de cooperació cultural americanista amb les institucions i pont d’ acció exterior en el co-desenvolupament als països de l’Amèrica Llatina des de Catalunya. Permeti President, una breu referència històrica als orígens i trajectòria.
La Casa Amèrica de Barcelona va ser una associació internacional integrada per empresaris, intel·lectuals i comerciants que va jugar un paper molt destacat en la construcció de xarxes socials entre les diferents burgesies transatlàntiques entre 1898 i 1947.
Aquella Casa Amèrica nascuda l'abril de 1911 va aconseguir formar part de la Cambra Internacional de Comerç, de la Unió d'Associacions Internacionals de Brussel·les, membre del Comitè Oficial del Llibre a Madrid, del Comitè Executiu de les fires internacionals de mostres de Barcelona i en els àmbits industrials, polítics i mercantils iberoamericans més significatius de l'època.
Alguns dels seus impulsors van ser: Francesc Cambó, Rafael Vehils, Andreu Bausili, Frederic Rahola Trèmols, la família Guell –Marqués de Comillas-, o Narcís Verdaguer Callís, entre d'altres. Tots havien coincidit en la prestigiosa Revista Comercial Iberoamericana Mercuri, una publicació editada a Madrid i Barcelona amb moltíssims lectors a Amèrica Llatina, de la qual era propietari Josep Puigdollers i Macià.
Al 1924 va adoptar el caràcter d'associació d'expansió iberoamericana coincidint amb la participació de gran part dels seus socis en la Companyia Hispanoamericana de Electricidad (la CHADE) l'experiència empresarial més important d'Espanya en Sud-amèrica durant la primera meitat del segle XX.
Al 1927 es convertiria en Institut d'Economia Americana-Casa Amèrica.Com assenyala el Catedràtic de la Universitat de Barcelona, Francesc Granell, una de les dates més importants de reconeixement per a Casa Amèrica es va produir en 1932, quan es va constituir el seu Consell Internacional de patronat en una cerimònia solemne presidida pel President de la Generalitat, Francesc Macià, i pels Cònsols iberoamericans acreditats a Barcelona, en el local que llavors tenia Casa Amèrica en la Via Laietana 28.Aquells cònsols iberoamericans es convertirien en protectors del patrimoni de Casa Amèrica durant la Guerra Civil, en aconseguir protegir i, en definitiva salvar, el fons documental de la Casa al declarar el caràcter internacional de l'entitat, el que suposava en la pràctica que Franco tingués més difícil espoliar aquell important arxiu americanista.
El triomf final de l'aixecament contra la República va provocar la suspensió de les activitats de la Casa i l'exili de molts dels seus socis.
Anys després, al 1947, la dictadura va decidir ofegar aquella Casa Amèrica creant una institució paral·lela hispànica i no iberoamericana “l'Institut d'Estudis Hispànics de Barcelona”, una delegació de l'Institut de Cultura Hispànica de Madrid que presidia Manuel Fraga Iribarne.
Creiem de justícia esmentar avui, el paper decisiu per a la continuïtat de la Casa Amèrica del senyor Miguel Torres Carbó, propietari de cellers Torres, qui va ajudar a mantenir viva l'associació durant aquells anys difícils, (encara avui Miguel Torres segueix col·laborant amb Casa Amèrica) així com la família d'editors Gustavo Gili.
Al 1979, aquell Institut de Cultura Hispànica, ja recuperada la democràcia, s'integraria en el nou Institut Català de Cooperació Iberoamericana (ICCI) tal i com l’hem conegut fins ara.
Molts de vostès coneixen les activitats que organitzem. Seminaris, exposicions, debats, cicles de cinema, conferències, participació a fòrums internacionals, elaboració d’informes tècnics.  I també l’acollida dels estudiants becaris llatinoamericans de l’AECI i de la Fundación Carolina. De fet, el primer contacte amb Catalunya i la seva realitat que tenen aquests estudiants, gairebé 300 cada any, es a Casa Amèrica Catalunya.
Permetin que destaqui l’estreta relació de treball i compromís que hem establert amb els consolats iberoamericans acreditats a Catalunya, amb els que col·laborem en la realització de molts diversos projectes, i també ells ens ajuden a aconseguir els nostres objectius de cooperació.
El nostre proper objectiu serà ara, ja com a Fundació, constituir un Consell Assessor, un Alt Patronat de la Fundació en la que puguin participar les empreses amb presència als diferents països de l’Amèrica Llatina.
Voldria anunciar també que estem treballant en una exposició que reculli la història de Casa Amèrica, per a la pròxima primavera. Una exposició amb documents inèdits del voluminós arxiu de Casa Amèrica, avui totalment catalogat i informatitzat. Una part d’aquest arxiu conservat al Pavelló de la República gràcies a la Universitat de Barcelona i, en especial, a la Fundació Josep Maria Figueras.
A prop ja d’arribar al centenari del seu naixement, creiem, amb humilitat, que la Fundació Casa Amèrica Catalunya té avui un paper definit de servei a la societat Iberoamericana, en un país en el que la presència de ciutadans i ciutadanes llatinoamericans d’origen que viuen i treballen a Catalunya es molt i molt significativa. Una Casa oberta a la participació, al diàleg intercultural i a la integració tot reconeixent els orígens.
I es que pensem que la cultura es un instrument de coneixement d’un mateix i de reconeixement de l’altre.
Vull excusar la no presència avui de la Presidenta de Casa  Amèrica Catalunya, la senyora Aurora Díaz-Rato, per compromisos professionals del seu càrrec com a Directora General per Iberoamèrica de la AECI i, igualment, la del Secretari General Iberoamericà, Senyor Enrique Iglesias, que ha volgut però, enviar-nos un missatge en format audiovisual.
Un darrer esment, molt personal, de reconeixement al treball diari entusiasta que realitzen els professionals de la Casa.
Aquesta etapa que avui els presentem ha tingut també complicitats imprescindibles: permetin que personalitzi el nostre agraïment, en l’equip de professionals de la Secretaria de Relacions Internacionals del govern, i en la responsable de la Secretaria, Margarita Obiols Llandrich. Moltes gràcies President Maragall, el seu estímul ha estat una referència per a nosaltres.