Exposició ‘cum laude' a Casa Amèrica Catalunya sobre els dos segles d'existència de la literatura infantil i juvenil (LIJ) llatinoamericana a càrrec de l'escriptor cubà, especialista en el gènere, Antonio Orlando Rodríguez. Ha succeït en el transcurs de les jornades “Cuentan que cuentan”. Rodríguez ha dibuixat una exhaustiu i il·lustratiu full de ruta que acredita la prolífica producció d'obres mestres del gènere en la pràctica totalitat de països de l'Amèrica Llatina, amb desenes d'autors que s'han convertit en clàssics d'una literatura essencial per entendre les idiosincràsies i realitats socials del continent. “La investigació de la LIJ llatinoamericana no s'acaba mai. És molt difícil conèixer aquest gènere perquè existeix una barrera diabòlica que impedeix que els llibres de LIJ circulin entre els països de l'Amèrica Llatina”, ha assenyalat Rodríguez qui, no obstant això, reivindica el seu component llatinoamericà. “Un forma part d'una cultura i una corrent i, com a autor, també ve del que no ha llegit”, ha matisat. (A la imatge, Antonio Orlando Rodríguez fotografia l'escriptor colombià Ivar da Coll signant una il·lustració a un nen a Casa Amèrica Catalunya)
Antonio Orlando Rodríguez, escriptor cubà: “La investigació de la literatura infantil i juvenil llatinoamericana no s'acaba mai”
Rodríguez ha explicat que als seus inicis la LIJ llatinoamericana tenia com eixos monotemàtics el premi a la virtut, el temor a Déu i el càstig a la desobediència. L'escriptor cubà ha assenyalat al poeta colombià Rafael Pombo com el pioner en la revolució del gènere a Amèrica Llatina. “Amb ell arriba per primera cop la desimboltura, la fantasia, l'absurd, la possibilitat de riure i fer broma”, ha dit, destacant les seves obres “Contes pintats” i “Contes morals per a nens formals”, de títol “enganyós”, ha precisat.Segons l'opinió de Rodríguez, l'altre escriptor fonamental per entendre la LIJ llatinoamericana és el cubà José Martí, qui a finals del segle XIX va editar quatre números de la revista infantil “L'edat d'or” amb el propòsit de formar a través de propostes estètiques innovadores. “D'un cop de ploma, la LIJ passa a situar-se entre el millor de la narrativa llatinoamericana”, ha afegit.A partir d'aquí, el recorregut plantejat per Rodríguez pels escriptors i poetes llatinoamericans que han abordat el gènere és fascinant. Començant pel nicaragüenc Rubén Darío, de qui ha destacat la seva obra “Margarita” i que, com a “clàssic modernista per excel·lència va suposar un glop d'aire fresc per al gènere”. O per la xilena Gabriela Mistral, autora de 55 poemes per a llibres de lectura per a nens, qui “metafòricament, va ser el primer Premi Nobel per a literatura infantil”, segons l'opinió del ponent.Antonio Orlando Rodríguez, Premi Alfaguara de Novel·la 2008, ha citat a continuació una extensa llista d'autors i obres de literatura infantil llatinoamericana en la que pràcticament tots els països de la regió són presents. Entre els apuntats, l'argentí José Sebastián Tallón amb “Les torres de Nuremberg”; el bolivià Óscar Alfaro, autor de “Cent poemes per a nens” o “Canta Pirulero”; la salvadorenca Claudia Lars, amb la seva “Escola d'ocells” o l'uruguaià Héctor Quiroga, qui sobre el 1915 va escriure “Contes de la selva”, “probablement el primer llibre llatinoamericà amb reconeixement internacional” ja que va ser traduït a l'anglès, francès i rus.Altres representants del gènere subratllats per Rodríguez són el brasiler Monteiro Lobato, “fundador de la literatura moderna” del seu país; l'argentí Janer Villafañe, autor de peces per a teatre de titelles; el veneçolà Aquiles Nazoa; Joaquín Gutiérrez, el xilè que va escriure “Cocori”, “un dels llibres més bells del gènere, comparat amb “El petit Príncep”; l'argentina María Elena Walsh, “la més influent de la literatura del seu país”, autora de “El regne del revés”; o la brasilera Lygia Bojunga Nunes, qui en els seus contes aborda “temes tan pertorbadors com la violació femenina”.Per al conferenciant, els principals pols contemporanis de creació de literatura infantil i juvenil a Amèrica Llatina són Brasil, Argentina i Cuba.
