El president de la Generalitat de Catalunya, Pasqual Maragall i el líder de l’oposició, Artur Mas, de Convergència i Unió, tenen motius per estar satisfets. Tots dos van arribar a un acord in extremis que ha permès salvar el projecte de nou Estatut d’Autonomia després de 20 mesos de negociacions que amenaçaven amb provocar un gran descrèdit de la classe política catalana en cas de desacord final. Ara, l’Estatut ha de ser aprovat per les Corts Generals en una fulla de ruta que es dibuixa plena de dificultats.
30/09/2005 / Barcelona
Aprovat el nou Estatut d’Autonomia de Catalunya amb el suport del 90 per cent dels diputats del Parlament autonòmic
El president de la Generalitat de Catalunya, Pasqual Maragall i el líder de l’oposició, Artur Mas, de Convergència i Unió, tenen motius per estar satisfets. Tots dos van arribar a un acord in extremis que ha permès salvar el projecte de nou Estatut d’Autonomia després de 20 mesos de negociacions que amenaçaven amb provocar un gran descrèdit de la classe política catalana en cas de desacord final. Ara, l’Estatut ha de ser aprovat per les Corts Generals en una fulla de ruta que es dibuixa plena de dificultats.
El projecte de nou Estatut d’Autonomia de Catalunya ha estat aprovat aquest matí amb els vots favorables de 120 dels 135 diputats que conformen el Parlament autonòmic. Només els 15 diputats del grup del Partit Popular –el principal partit de l’oposició a Espanya però minoritari a Catalunya– han votat en contra de un text que té el suport del Partit dels Socialistes de Catalunya–PSC, federat amb el PSOE, partit que governa Espanya-, Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Iniciativa per Catalunya (IC) i Convergència i Unió (CiU). PSC, ERC e IC formen un govern tripartit, en el poder a Catalunya des de 2003 quan el socialista Pasqual Maragall va rellevar al front de la generalitat Jordi Pujol (CiU), que havia exercit la presidència de Catalunya des de 1980.
El nou Estatut d’Autonomia de Catalunya substitueix el vigent fins ara, que va ser promulgat al 1979. El projecte contempla qüestions polèmiques que ja han estat criticades amb duresa per destacats dirigents del PSOE i el PP, els dos principals partits polítics espanyols. Així doncs, el repte és d’envergadura per al president del Govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, que s’ha compromès públicament a aconseguir que les Corts Generals aprovin el nou Estatut català si és constitucional i disposa del suport majoritari del Parlament autonòmic, com és el cas.
La definició de Catalunya com a “nació” i el nou sistema de finançament proposat –similar al “concert” econòmic del País Basc i Navarra– han aixecat polseguera i alguns dirigents polítics del PSOE, com el president de la Junta d’ Extremadura, Juan Carlos Rodríguez Ibarra, han vaticinat que el nou Estatut no serà aprovat per les Cortes. El líder de la oposició i del PP, Mariano Rajoy, ha anat més lluny i ha demanat que el projecte no sigui admès a tràmit.
En aquest context, Pasqual Maragall, ha parafrasejat el seu avi, el poeta Joan Maragall que, a finals del segle XIX, amb Espanya en plena crisi per la pèrdua de Cuba i Filipinas, i en un moment en què el nacionalisme polític català, de la ma del ressorgiment de la cultura catalana, reclamava el seu espai, va escriure el poema “Oda a Espanya” on deia: “Escolta, Espanya, la veu del teu fill, un fill que et parla en llengua no castellana”. Avui, Pasqual Maragall, el seu net, el president de la Generalitat de Catalunya, ha manifestat: “el meu missatge a Espanya és: escolta’ns, que ens entendrem”.
