Fa 46 anys l’Argentina s'endinsava en un dels períodes més foscos i complexos de la seva història: la dictadura cívico-militar que es va prolongar del 1976 al 1983 amb 30 mil persones assassinades i/o desaparegudes. Un dels enclavaments que reflecteix la brutalitat d'aquell règim del terror és el Pozo de Vargas, a Tucumán, la fossa comuna més gran de la dictadura. S'estima que hi van ser llançades un mínim de 147 persones. A dia d'avui han estat identificades 115. Recentment s'ha anunciat que es reprendran els treballs d'identificació a la instal·lació, interromputs per la pandèmia i per problemes econòmics.
El Pozo de Vargas com a exemple de la lluita a Argentina per la Veritat, la Justícia i la Reparació ha centrat la sessió celebrada al nostre auditori i en la qual hi han participat Leo Melibovsky, de la Plataforma Argentina contra la Impunitat; Daniel Cando, comissionat de Barcelona Solidària, programa de l'Ajuntament de Barcelona que va donar suport a les excavacions inicials al Pozo de Vargas, i Marta Nin, directora de Casa Amèrica Catalunya.
Ho han fet per videoconferència Graciela Daleo, docent de la càtedra de Drets Humans de la Universitat de Buenos Aires, i Josefina Molina, querellant a la causa del Pozo de Vargas, filla de Dardo Francisco Molina, vicegovernador de la província de Tucumán i president del Senat desaparegut el 1976, les restes del qual van ser identificades al Pozo de Vargas l’any 2014.
Veure vídeo íntegre de la sessió El Pozo de Vargas: la fossa comuna de la dictadura argentina amb més desapareguts.
29/03/2022 / Barcelona
Argentina, 46 anys després: Les identificacions al Pozo de Vargas, una tasca ‘única, dura i tremenda’
Graciela Daleo, supervivent de la tenebrosa Escola Superior de Mecànica de l'Armada (ESMA) de Buenos Aires, el principal centre de detenció clandestí de la dictadura, ha assenyalat en la seva intervenció que si bé la fita de la lluita a l’Argentina ha estat dur a judici als genocides, la pregunta primera és: on són els desapareguts? "Més de 40 anys després, el Pozo de Vargas és part de la resposta", ha afirmat per repassar a continuació els resultats actuals d'aquests processos judicials: 1.058 condemnats, 263 sentències, 542 processats, 22 pròfugs i 764 detinguts.
Més enllà dels judicis de Nuremberg
“A l’Argentina hem arribat molt més enllà dels judicis de Nuremberg gràcies al fet que lluitem col·lectivament. Seguirem enfrontant el minotaure de la impunitat que genera tantes injustícies entre els pobles”, ha dit. Els judicis de Nuremberg als jerarques del règim nazi, celebrats després de la fi de la Segona Guerra Mundial, es consideren el precedent de la justícia internacional contra els crims de lesa humanitat.
Segons Daleo, “l'objectiu de la dictadura argentina va ser materialitzar un procés de reorganització nacional dissolent el dret a tenir drets a través del domini del terror, amb l'extermini i la desaparició d'una generació de militants populars”.
Després d'apuntar que la dictadura argentina “va aprendre molt” de la dictadura franquista, Daleo ha lamentat que a Espanya es continui denegant el dret a la Veritat i la Memòria, en al·lusió a la negativa dels tribunals a perseguir els crims del règim de Franco. "Els crims dʻestat impunes posen en perill el futur dʻun país", ha advertit.
Justament, Leo Melibovsky ha al·ludit a la “paradoxa” que es va produir quan l'Ajuntament de Barcelona, a través del programa Barcelona Solidària, va decidir donar suport al projecte del Pozo de Vargas mentre a Espanya es prohibia exhumar els desapareguts a cunetes i fosses comunes.
Daniel Cando, per la seva banda, ha retrocedit als temps en què el programa Barcelona Solidària que dirigia va donar suport econòmic a l'inici de les excavacions al Pozo de Vargas. “El projecte va ser presentat a través de la Plataforma Argentina contra la Impunitat per gent de molt alta qualificació i va ser molt fàcil transferir uns recursos molt humils”.
Sensació tremenda
Cando ha explicat que la iniciativa va aixecar la seva curiositat de manera que se'n va anar de vacances a Tucumán. “Vaig baixar al pou. És una sensació tremenda. Allà van llençar fins i tot gent amb vida... Estic orgullós d'haver donat suport a aquests treballs i contribuir a fer justícia. Sempre vaig considerar els desapareguts argentins d’igual manera que els nostres de la repressió franquista. Tots són víctimes de la barbàrie feixista”.
Josefina Molina ha centrat la seva intervenció en el Pozo de Vargas, que l’any 1981 va ser tapat “per ocultar el que havien llançat”. La instal·lació té 40 metres de profunditat dels quals 6, avui dia, encara estan coberts d'aigua. Entre els 28 i 32 metres s'ha localitzat la quantitat més gran d'evidències òssies i materials.
S'estima que al Pozo de Vargas hi ha un mínim de 147 individus dels quals a dia d'avui se n'han identificat 115. Entre aquests hi ha el seu pare, Dardo Francisco Molina, vicegovernador de la província de Tucumán i president del Senat, desaparegut el 1976, les restes del qual -mostrades fotogràficament per la intervinent- van ser identificades l'any 2014.
“La causa del Pozo de Vargas és dura i tremenda per a tothom. És una feina única”, ha subratllat.
Marta Nin havia iniciat l’acte repassant l’extensa i sòlida trajectòria de Casa Amèrica Catalunya en suport i record de les víctimes de la dictadura argentina. "Els drets humans són un pilar fonamental de la nostra actuació", ha manifestat. Ho ha corroborat Graciela Daleo, recollint unes paraules pronunciades al seu moment per l'enyorada Abuela de Plaza de Mayo Carlota Ayub de Quesada: “Casa Amèrica Catalunya és la Plaza de Mayo a Barcelona”.
