Casa America Catalunya

Mauricio Macri s'havia compromès a la implementació d'un programa desenvolupista amb anuncis espectaculars a bombo i platerets en escenaris amb música, balls i globus, llançant la màxima que seria possible arribar poc temps després l'anomenada 'pobresa zero'. Durant aquests primers dos anys de govern de l'empresariat argentí, la societat en el seu conjunt no ha vist créixer la seva capacitat adquisitiva. En canvi, pateix una nova onada inflacionista, i ara, un cop més, l'Argentina ha de sol·licitar una línia de crèdit, de ni més ni menys que més de 25.000 milions d'euros (uns 30.000 milions de dòlars) i, segons sembla, amb el 40% d'interès anual. L'últim préstec financer procedent de Wall Street, no del Fons Monetari Internacional (FMI), es va produir el passat 4 de gener i va arribar a més de 7.500 milions euros.

Macri, com alguns dels seus antecessors a la Casa Rosada, peronistes i no peronistes, no ha pogut evitar caure en la dependència econòmica i financera de l'FMI. Com ha passat en altres ocasions en el cas argentí, les exigències que ara demandarà l'FMI buscaran les compensacions habituals perquè es produeixi una major flexibilització de llocs de treball, un aprofundiment de l'ajust econòmic, així com la tan criticada per sindicats i oposició política privatització de les jubilacions. Polítiques que el Govern ja venia exercint, no pas sense les mobilitzacions massives al carrer de l'oposició kirchnerista amb els col·lectius de treballadors acomiadats de les seves ocupacions.

La pitjor de les experiències per a qualsevol ciutadà argentí és la de viure en la incertesa, en la inestabilitat; no intuir cap on anirà l'economia i, com a costum arrelat, desconfiar del discurs polític dels que ocupen el poder. Per l'experiència acumulada en altres ocasions des de la recuperació de la democràcia el 1983, qualsevol ciutadà torna avui a estar espantat per la deriva de l'economia del país i per la seva pròpia economia domèstica.

Macri ha defraudat algunes de les esperances dipositades en la seva proposta de canvi després de la progressiva degradació sociopolítica patida durant els últims mesos de govern de Cristina Fernández de Kirchner. Les últimes setmanes, les enquestes més fiables mostren una pèrdua de popularitat per al polític empresari de fins a 15 punts.

El president Néstor Kirchner va saldar de forma anticipada el 3 de gener del 2006 el deute que mantenia l'Argentina amb l'FMI per un valor de 8.250 milions d'euros. La cancel·lació va comportar també l'estalvi en els elevats interessos del préstec. En aparença podia semblar que es tractava d'una decisió econòmica, però tenia un alt contingut polític, després de patir el 2001 el corralito financer, la restricció de la lliure disposició de diners.

Les crítiques del kirchnerisme a l'FMI, coincidents en aquest cas tant per Néstor com per Cristina, van ser una de les seves constants des del 2003, quan van aconseguir el poder. El país es va finançar a partir d’aleshores en pesos, amb deute intern i sense permetre les habituals visites tècniques d'avaluació a què obliga l'FMI els seus socis. Tot va canviar amb el retorn al neoliberalisme de Macri i el deute majúscul exposat en dòlars els últims dos anys.

El ministre d'Hisenda, Nicolás Dujovne, sorprenia aquest mateix dilluns a experts i patidors, a l'assegurar en nom del Govern: "Ara estem integrats al món amb tots els avantatges que això implica". Molts no el van entendre, o no el van voler entendre. Tampoc quan ha afirmat que l'Argentina està exposada a "la volatilitat dels mercats" responsabilitzant-los de la crisi per les fluctuacions de la moneda nord-americana. El que és difícil d'amagar és la presència a l'Executiu de destacats dirigents de l'anomenat capital financer; o socis de corporacions mediàtiques, agropecuàries i financeres sobre les que sobrevolen sospites no desmentides de tràfic d'influències i interessos.

Segons ha publicat al diari Página 12 el seu expert econòmic, Alfredo Zaiat, l'advocat Sebastià Soler, especialitzat en finances, va publicar al seu compte de Twitter: "Si es confirmés la comanda argentina, aquesta quantitat seria superior al total del deute que mantenen 13 països lligats a l'FMI, el qual suma 27.500 milions de dòlars", una mica més de 23 milions d'euros. Els sectors més ortodoxos de la política argentina reclamaven un ajust dur que Macri no es podia permetre des d'un punt de vista polític, després de la seva caiguda lliure en popularitat. Només li quedava el Fons.

Article en l'edició digital de El Periódico de Catalunya