El seu nom real és Ava Taparendy (del guaraní, Petit Camí Lluminós) tot i que per a la burocràcia brasilera es diu Ládio Veron. És líder reconegut dels guaraní kaiowà i ha viatjat a Europa per sensibilitzar i buscar suports davant la desesperada situació dels pobles indígenes a Mato Grosso do Sul (Brasil). "Ens estan matant per exigir els nostres drets", ha afirmat en un acte celebrat a la nostra seu.
21/03/2017 / Barcelona
Ava Taparendy, líder guaraní: 'Sense el suport d'Europa ens espera la destrucció total'
Actualment, els guaraní kaiowà estan reclosos en 88 àrees de confinament a Mato Grosso do Sul, estat brasiler limítrof amb el Paraguai. Tampoc poden viure en moltes de les zones homologades per l'administració com a terres dels pobles indígenes: ho impedeixen els latifundistes i facenderos amb interessos en l’agronegoci, utilitzant, si cal, la violència de forma impune.
'Maten als nostres'
"Vivim de forma precària al costat de les carreteres, sota lones, sense serveis. Intentem tornar a les nostres antigues terres però maten els nostres líders. Hi ha assassinats programats, atropellaments, malalties ..." explica el cacic Taparendy. El seu pare va ser assassinat al 2003 per defensar els drets dels kaiowà.
"Al Mato Grosso ningú pot anar contra els interessos dels terratinents perquè poses la teva vida en perill", apunta Jordi Ferré, professor de llengües català resident a un poblat guaraní que acompanya el portaveu kaiowà en el seu viatge europeu. Entre el 2003 i el 2015, 891 indígenes van ser assassinats al Brasil, gairebé la meitat a Mato Grosso do Sul.
Els territoris dels pobles indígenes de la zona són ara enormes extensions de camps de soja o de canya de sucre. Els boscos d'arbres han desaparegut substituïts pels productius i depredadors eucaliptus. "Ens han arrabassat la terra i la natura. Les nostres terres estan devastades i enverinades. Volem treballar-les per reforestar-les i sobreviure com a poble", diu Ava Taparendy. La seva mirada transmet tristor i només s'il·lumina quan abans d'aquesta compareixença a Casa Amèrica Catalunya aconsegueix contactar amb la seva família via skype.
Suport europeu
L’exasperant lentitud -quan no passivitat- de l'administració en la demarcació de terres dels pobles indígenes també ha contribuït, i molt, a aquesta alarmant situació. A la vora de la seva extinció, els kaiowà esperen conformar una xarxa de suport a Europa que faci reaccionar l'estat brasiler. "Demanem una petita part del que era el nostre territori. És tan sols el 2% del Mato Grosso do Sul i és el que legalment ens pertany ", subratlla el representant guaraní.
"No he vingut a Europa de turisme o a buscar diners sinó a sensibilitzar i divulgar la nostra causa. Ens han tret les nostres terres però no pas la nostra llengua i les nostres creences. Seguirem lluitant fins que l'últim kaoiwá estigui dempeus. Sense el suport d'Europa no hi ha esperança i anem a la destrucció total", afirma, serè però contundent, Ada Taparendy.
