Casa America Catalunya

Davant d’un nombrós grup de familiars directes d’en Wifredo García, molts dominicans i catalans interessats en la cultura caribenya, va encetar l’acte Antoni Traveria, director general de Casa Amèrica Catalunya, qui centrà el seu parlament en les referències històriques sobre el magnífic edifici del Palau Moja que aixopluga l’exposició, aixecat fa més de dos segles, per on passaren institucions de signe tan divers com la patronal Foment o el sindicat anarquista CNT, o àdhuc fou residència del Marqués de Comillas, un dels artífex de la Casa de América de Barcelona, avui Casa Amèrica Catalunya.Traveria es va referir a aquest moment culminant de La Petjada Catalana al Carib,  “programa d’anada i tornada, que ha forjat una col·laboració ja agermanada amb el León Jimenes i ha comptat amb l’entusiasta suport de l’Institut Ramon Llull”. Després d’agrair la presència del conseller Tresserras en la inauguració, Travería va dir que “els somnis neixen per a ser acomplerts i gaudir de Wifredo altre cop a casa així ho demostra. Podem dir-li a aquest genial barceloní-antillà, benvingut a la teva casa”.  En el seu torn, Rafael Emilio Yunén, director del Centro Cultural León Jimenes, també va optar per la memòria, per com el seu centre va analitzar desenes de milers de negatius d’en García cedits a la seva institució el 2008, just en el vintè aniversari de la seva mort. Recordà Yunén la implicació de múltiples actors en la ingent tasca de selecció “des de la família de l’artista fins altres col·lectius. Al final, tota la cultura de la nostra República es va ficar-hi a fons en un procés molt engrescador”.   Així, de 1.200 negatius, la selecció va passar a 400 i d’aquí, a les 68 que han viatjat a la capital catalana en una “mostra de l’obra de Wifredo de la que ens sentim molt feliços. D’aquesta manera, 22 anys després de morir, torna a la seva terra com el que va ser, un extraordinari fotògraf. Torna a casa com un creador molt especial. Aquí es recullen els seus temes clau. És l’home que, en definitiva, va emprar la fotografia per a trobar-se i trobar-nos”.  Després de la brillant síntesi de Yunén, l’emotivitat familiar sintetitzada en les paraules de la seva filla, Margarita García, portaveu del germà, Eduardo, de la néta que avui viu a Barcelona, de tants altres parents presentes a la inauguració. Margarita ens va apropar el seu papi, al que se li feia estrany de “veure sense les seves càmeres, sense el seu art, perquè era veure’l incomplet, com veure’l sense cor, sense respiració”.  El repàs de Margarita va cobrir varies generacions de Garcías, anteriors i posteriors. Del Wifredo exiliat després de la Guerra Civil espanyola i una frase heretada com a llegat del pare que ella empra de bandera vital: “L’agraïment és la memòria del cor”.  El director de l’Institut Ramon Llull, Josep Bargalló, rememorà la seva grata experiència a la Petjada Catalana al Carib de l’any passat, abans de situar Wifredo García “entre els grans noms del fotoperiodisme mundial de tots els temps, obert també a l’ensenyament i a la fotografia social. Ens sentim orgullosos des de Catalunya de compartir-lo amb els dominicans en aquesta nòmina de l’élite mundial. Haver-lo portat aquí paga un deute històric”.  Per últim, clogué la inauguració el conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Joan Manuel Tresserras, qui connectà la tradició fotogràfica amb les noves tecnologies: “García és un d’aquestos links culturals que Catalunya té repartits per tot el món. Ell aportà a Dominicana una manera diferent de mirar que enriquí el seu país adoptiu”.  Tresseras agraí el treball realitzar, tant pel que fa a l’Institut Ramon Llull com al León Jimenes, abans de referir-se de manera elogiosa a Casa Amèrica Catalunya com “el link cultural entre els catalanes i tota Llatinoamèrica”. L’èxit de la vigília va trobar el tancament indicat amb l’actuació del virtuós compositor dominicà Anthony Ocaña, qui va delectar la concurrència amb les seves creacions per a guitarres de deu i dotze cordes.