Fa 40 anys, diverses editorials amb seu a Barcelona es van convertir en l'epicentre de l’anomenat ‘boom’ literari llatinoamericà. Aquell ‘tsunami’ va generar referents de la literatura mundial com el colombià Gabriel García Márquez o el peruà Mario Vargas Llosa, els dos autors més reconeguts del fenomen. Sota aquesta influència, i des d’aleshores, la capital catalana ha estat pol d'atracció gairebé constant per a molts escriptors d'Amèrica Llatina, que han decidit desenvolupar la seva tasca al costat del Mediterrani. Tanmateix, el pas del temps i la irrupció de les noves tecnologies qüestionen l'autenticitat de la capitalitat editorial llatinoamericana de Barcelona, tema sobre el qual han debatut a Casa Amèrica Catalunya els editors Jorge Herralde i Olga Martínez Dasi, i els escriptors Rodrigo Fresán i Martín Gómez, qui ha moderat la sessió.
Barcelona, capital editorial llatinoamericana: què hi ha de cert? Reflexions dels editors Jorge Herralde i Olga Martínez i els escriptors Rodrigo Fresán i Martín Gómez
D'entrada, l'argentí Rodrigo Fresán ha desmentit que en el seu cas decidís instal·lar-se a Barcelona seguint els passos dels seus distingits antecessors. “La meva gran fantasia no era escriure per a l'Editorial Anagrama sinó guanyar diners per comprar llibres, o enginyar-me-les per robar-los”, ha dit per destacar a continuació “el mite creixent de Roberto Bolaño, amb qui la nova generació d'escriptors llatinoamericans s’identifica”. L'escriptor i poeta xilè Roberto Bolaño, mort el 2003 als 50 anys d'edat a Barcelona –on hi va treballar de veremador i vigilant nocturn–, va ser distingit amb el Premi Rómulo Gallegos de novel·la i amb el Premi Herralde per “Los detectives salvajes”.Jorge Herralde, editor d'Anagrama, el segell que al costat de Tusquets va polaritzar la producció editorial d'aquell ‘boom’ llatinoamericà, ha recordat que les últimes edicions del prestigiós Premi Herralde les guanyen sistemàticament autors d'Amèrica Llatina. Les seves obres són simplement millors ha dit per subratllat tot seguit que cap d'aquests escriptors és especialment conegut. Des de l'any 2003, el Premi Herralde ha estat concedit a autors com l'argentí Alan Pauls, el mexicà Juan Villoro, el peruà Alonso Cueto, el veneçolà Alberto Barrera Tyszka, l'argentí Martín Kohan i el mexicà Daniel Sada. “Els autors llatinoamericans es venen força malament”, ha afirmat.Olga Martínez, editora de Candaya, ha admès per part seva que l'etiqueta ‘Barcelona meca editorial llatinoamericana’ “té més de mite que alguna cosa real” i ha assenyalat que avui dia la ciutat viu “un moment d'atomització”. “El més bo no és sempre el que es coneix. Hi ha molt que descobrir a Llatinoamèrica”, ha reflexionat. “Existeix un total desconeixement mutu i ja no tenim una tradició literària comuna”, s'ha lamentat. Martínez ha apuntat “un desplaçament cap a Madrid” de la producció editorial i la puixança de ciutats com Saragossa, Múrcia o Màlaga. Sobre el paper de les noves tecnologies, Fresán ha carregat contra els ‘blogs’ d'Internet. “És com el salvatge oest, no hi ha llei. I a qualsevol territori ha d'existir una llei”. Olga Martínez li ha secundat: “Els blocs tenen tendència al tot s’hi val i a dilapidar als bons autors”, però també ha admès que gràcies a la xarxa “és un privilegi accedir als suplements literaris de la premsa argentina o mexicana”. Tanmateix, per a l'editora de Candaya, “hom entén la literatura d'un país quan hi va, a aquest país”. Per a Herralde, “Internet és útil per a la circulació de textos i manuscrits”. Els tertulians també han parlat del llibre digital. “Estem en un moment embrionari i hi ha moltes llacunes legals pel que fa als drets d'autor”, ha assenyalat Herralde. “Estrenaré el llibre digital al moment de la mudança”, ha conclòs Fresán.
