Les dues cares del Brasil han tret el cap a Casa Amèrica Catalunya. La del país que prospera i creix econòmicament esmicolant registres i convertint-se en una potència mundial i la del gegant que segueix emmagatzemant a milions de persones víctimes de la misèria, la violència i la manca d'oportunitats. Un panorama que ha estat explicat i debatut per Tânia Márcia, doctora en Educació i Societat; Alfredo Valladão, professor de Ciències Polítiques; Patrus Ananias, exministre de Desenvolupament Social del Brasil, i Paulo Lins, escriptor.
Brasil: paradís... i infern
La sessió La força d'un país-continent ha albergat un debat ric i intens, amb visions oposades, però complementàries, de la imparable emergència del Brasil. Patrus Ananias, exministre de Lula (2004-2010), ha defensat la tasca dels últims anys en matèria de desenvolupament social i combat contra la fam. Així, ha detallat que 50 milions de persones s'han beneficiat del programa Borsa Família, amb una inversió de 22 bilions d'euros al costat d'altres tasques d'assistència social i seguretat alimentària.
“S'ha avançat molt al Brasil. Més de 20 milions de persones han sortit de la pobresa i altres 36 milions han pujat a la classe mitjana”, ha assenyalat Patrus Ananias. Els grans reptes, en la seva opinió, passen per consolidar l'estat de benestar, ampliant a tots els territoris les polítiques socials, les quals “han de ser una qüestió d'Estat i no pas de Govern”, ha recalcat.
“És fonamental seguir avançant en les conquestes per aconseguir un estat més igualitari, humà i divers”, ha afegit.
Tânia Márcia ha centrat la seva intervenció en l'àmbit de l'educació i ha recordat que un 10% de la població brasilera, uns 14 milions de persones, és analfabeta. Un índex que es concentra a la regió nord-est del país, on el 60% dels majors de 60 anys no sap llegir.
“Amb el govern Lula s'han creat 14 universitats noves i s'ha fet molt en educació, però en la nostra realitat tot és poc, ens cal més. L'analfabetisme és un problema social, no una nafra a extirpar. Una nació sense programes socials vinculats a l'educació no es desenvoluparà”, ha afirmat.
L’elefant
Amb un to desenfadat i molt pedagògic, Alfredo Valladão, professor de Ciències Polítiques a París, ha exposat el nou paper geopolític del Brasil com a gran potència sud-americana. “Des de molt lluny es veu al Brasil com l'elefant de la zona que quan es mou, i encara que no ho pretengui, fa mal als seus veïns”, ha dit.
Per a l'expert, la cooperació estratègica amb l’Argentina és la “clau” de l'estabilitat política a Sud-amèrica. Però el MERCOSUR, instrument creat a aquest efecte, ha quedat desbordat per la puixança del Brasil i la seva inclusió al BRIC al costat de Rússia, l’Índia i la Xina, les potències emergents de l'economia global.
“Brasil vol ser líder regional i actor global sense pagar l'alt preu que hi comporta. La seva ambigüitat conttibueix a fragmentar Sud-amèrica en organismes d'integració buits i retòrics”, s'ha lamentat. I ha conclòs: “com administra el Brasil el fet que ara és un elefant?”
“No m’agrada viure-hi”
L'escriptor Paulo Lins s'ha encarregat de posar el contrapunt a la intervenció de l'exministre Ananias i ja des del principi ha atacat la idea d'un Brasil idíl·lic. “A mi no m'agrada viure al Brasil”, ha arrencat, per continuar apuntant que el país segueix sent “racista”, amb “la policia del món que més negres mata”.
“Sóc un pare preocupat pel meu fill, perquè pel fet de ser negre la policia no el mati en sortir de casa”, ha afirmat.
“No puc negar les millores del Govern de Lula. Tot i que aquest creixement beneficia als de sempre. I si vius en la misèria, ets descendent d'esclaus i estàs envoltat de polítics corruptes, no vols pertànyer a aquest país”, ha reiterat abanderant als exclosos brasilers.
“Falta molt per fer i Brasil no és pas el paradís que aparenta”, ha reblat.
Patrus Ananias ha respost a Lins recordant que en els seus 6 anys com a ministre va gestionar 50 bilions de reals brasilers sense cap denúncia per corrupció. “Estic molt orgullós d'haver participat en la lluita històrica contra la fam al meu país”, ha declarat. Sí ha coincidit amb Lins en què la violència és el gran repte del Brasil, on cada any es registren uns 40.000 assassinats.
En aquest punt ha replicat Lins: “La violència no és culpa dels narcotraficants sinó dels polítics. Per què no es parla del tràfic d'armes?”, s'ha preguntat. I ha subratllat: “No existeix crim organitzat sense corrupció”.
“La criminalitat és com el futbol, entra en la persona quan ets un nen. I el Brasil no cuida dels seus nens. Si ho fes, no hi hauria tants crims, la majoria perpetrats per negres analfabets”, ha explicat.
Alfredo Valladão ha insistit que Brasil -que amb Lula ha passat del rentisme clientelar al capitalisme individual- ha de baixar els seus nivells de corrupció per evitar una mena de neoperonisme. Tânia Márcia ha tancat la sessió amb un lament: “No viuré prou per veure l'educació a la qual té dret el meu país”.