La literatura argentina va néixer d'una perifèria. Borges va imaginar una Buenos Aires amb capes superposades de temps; Arlt va narrar el raval i el gresol de la immigració. I aquesta tendència continua en escriptores com ara Sara Gallardo, Hebe Uhart, Angélica Gorodischer, Ana Basualdo, Selva Almada o Gabriela Cabezón Cámara. Autores que reivindiquen els moviments feministes, com Marea Verde, per denunciar l'opressió i reivindicar el dret a disposar del seu cos. Xerrada de l'escriptora argentina, Verónica Nieto en la primera sessió del cicle Amèrica llatina: Literatura, ciutats i revoltes.
Cicle organitzat per Biblioteques de Barcelona i Casa Amèrica Catalunya.
Buenos Aires, la reivindicació de les perifèries feministes
Verónica Nieto
Nascuda a Córdoba (Argentina) i afincada a Barcelona, és llicenciada en Filologia Hispànica per la Universitat de Màlaga i en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada per la Universitat de Barcelona. És autora de La camarera de Artaud, guardonada amb el I Premi de Novel·la Villa del Libro 2010, reeditada a 2018 (Trampa Ediciones) i traduïda a l'italià(Valigie Rosse, 2015); dels contes Tangos en prosa (Agilice Digital, 2014), i de les novel·les Kapatov o el deseo (Balduque, 2015) i Qué haces en esta ciudad (Ril Editores, 2019). Va participar a l'antologia de contes Barcelona-Buenos Aires, Once mil kilómetros (Trampa Ediciones, 2019/Baltasara Editora, 2019). Edita i coordina la revista d'humanitats La Maleta de Portbou (Galaxia Gutenberg). També escriu a Rumiar la biblioteca, un blog de lectures i impressions literàries.
Cicle Amèrica Llatina: Literatura, ciutats i revoltes
Cosmopolita i mestissa, refinada i salvatge, pletòrica i asfixiada... Des de la conquesta la ciutat llatinoamericana sempre ha estat el gran motor de desenvolupament econòmic i cultural. Però aquest puntal d'una societat diversa que mirava al futur era en realitat una metròpoli somiada, construïda de paraules sobre paper imprès, com assegurava el crític Àngel Rama. I en el revers de la ciutat lletrada l’altra ciutat dolorosament real va despertar de sobte al segle XXI per mostrar les seves profundes esquerdes: les esquerdes de la injustícia social i de l'opressió de gènere, les esquerdes de la violència política i de les deficiències democràtiques, les esquerdes del narcotràfic i de la violència econòmica, les esquerdes de la insurrecció popular.
En ocasions molt allunyats de les representacions literàries i artístiques de la ciutat llatinoamericana, i potser en altres molt fidels, els nous moviments socials, indígenes i feministes tracen un nou mapa urbà de carrers revoltats i lluites urgents al continent. I d'això tracta el cicle de conferències Amèrica Llatina: Literatura, ciutats i revoltes, on escriptors, periodistes, intel·lectuals o activistes, a partir de la literatura o fins i tot del cinema, recorren i pensen aquestes noves realitats emergents. Cadascun i cadascuna, des d'una localització concreta cartografia el present i el futur de Llatinoamèrica. I el resultat d'aquest mosaic pot ser que ofereixi una imatge tan dolorosa com esperançadora.
Matías Néspolo
Periodista i escriptor. Coordinador del cicle
Activitat adaptada a les mesures de seguretat i protecció davant de la covid-19. És obligatori l’ús de la mascareta.
Programa complet del cicle Amèrica Llatina: Literatura, ciutats i revoltes
Crèdit imatge de Verónica Nieto: Júlia Castells
- Dia / Hora:
- 08/10/2020, 19:00 H
- Lloc:
- Biblioteca Guinardó - Mercè Rodoreda. c/ de les Camèlies 76. Barcelona
