Casa America Catalunya

Els sotasignants, presents en la II TROBADA SOBRE DESENVOLUPAMENT DE L'AMAZÒNIA PERUANA, realitzada els dies 17 i 18 d'Octubre del 2005 a la seu de l'Institut Català de Cooperació Iberoamericana-Casa Amèrica Catalunya, esdeveniment organitzat pel Consell de Consulta del Consolat General del Perú a Barcelona dins del context del SALON PERU 2005, després d'una àmplia anàlisi, debat i havent realitzat les conclusions dels diferents temes allà tractats, emeten la següent DECLARACIÓ DE BARCELONA:

Conscients que la Amazònia Peruana és un espai de vital importància per al planeta que cal cuidar, conservar, protegir i contribuir al desenvolupament dels seus pobles.

Que l’Amazònia peruana té una heterogeneïtat cultural: 950 comunitats indígenes, 63 grups etnolingüístics.

La seva superfície total és de 951.591 km2. corresponent al 74% del territori total del Perú i que està compresa per les regions d'Amazones, San Martín, Loreto, Ucayali i Mare de Déu.

És el lloc on hi ha una megadiversitat biològica: allà existeixen 129 tipus d'ecosistemes, 5,354 espècies de flora, 460 espècies de mamífers, 1.705 espècies d'aus, 365 espècies de rèptils, 315 espècies d'amfibis i 855 espècies de peixos.

El seu potencial de recursos naturals és de 40 milions d'hectàrees de boscos tropicals humits, 6 milions de pastura, i 4.6 milions d'hectàrees agrícola.

Els seus recursos hídrics són de 2.000 milions de m3. per segon (98% del país); el seu potencial hidroenergètic és de 176.000 MW (85% del país) i el seu potencial d'hidrocarburs és de 325 milions de barrils de petroli (60% de les reserves del país) i de 6.752 milers de milions de peus cúbics de gas natural (96% de reserves provades)

Que l’Amazònia peruana té una de les majors taxes de creixement de la població, un alt índex de mortalitat infantil, nivells de pobresa i desigualtat bastant alta.

Que el resultat de l'aprofitament dels recursos naturals no beneficia als seus pobladors nats, només a les grans empreses que allà operen i a un petit grup de persones privilegiades.

Percebem que els nivells de pobresa a l’Amazònía són en augment i que els seus pobles, tant mestís com indígenes, reclamen una major atenció als seus problemes i una distribució equitativa de les riqueses, i que el problema no és només el narcotràfic i la inseguretat ciutadana, sinó, sobretot la pobresa a la qual cal combatre amb totes les nostres forces.

Notem que els plans d'ajuts que els països rics -entre ells els Estats Units d’Amèrica- vénen destinant al Perú a través de l’USAID per eradicar els cultius de coca a l’Amazònia és un verdader fracàs, ja que aquests diners es reparteixen entre l’USAID, les ONG que operen a la zona i uns quants pagesos que sembren l'esmentada planta mil·lenària i reben petites quantitats de diners insuficient per que el camperol s'inclini per cultius alternatius que no le resulten rendibles. No n'hi ha prou amb donar diners als camperols perquè canviïn els seus cultius: cal fer seguiment perquè efectivament sembrin productes alimentaris i sobretot cal obrir-los mercats internacionals perquè puguin col·locar i vendre els seus productes donat que, en cas contrari, tot pla d'ajut restarà destinat al fracàs. Creiem que mentre hagi mercats de consum de la coca -consumidors que precisament es troben als països desenvolupats-, el problema estarà latent, sense resoldre's. Els Estats Units i Europa tenen una assignatura pendent: eradicar el consum de coca en els seus propis països, aspecte al que han de destinar tots els seus esforços.

Els ajuts (0,07%) dels països rics han d'estar destinats a combatre la pobresa a l’ Amazònia i fomentar el seu desenvolupament sostenible mitjançant plans d'investigació i de desenvolupament per a l'aprofitament sostenible de la biodiversitat, d'ecosistemes forestals i la transformació i comercialització en mercats de països del primer món de productes de la diversitat biològiques.

L’Amazònia com patrimoni de la humanitat ens obliga a tots a conèixer-la millor, a conservar-la i a usar-la adequadament en benefici dels seus pobladors, reconeixent i respectant els drets de les comunitats indígenes i mestisses.

L’Amazònia ofereix al món els seus potencials recursos naturals per aprofitar-la, respectant sempre la naturalesa i els drets de les persones que l’habiten. Per això, creiem que cal consolidar els bionegocis, la biotecnologia, l'expansió dels cultius d'arbres fruiters tropicals com el mànec, el aguaje, la cocona, etc...; i també del cultiu del cafè, la canya de sucre, plantes medicinals com l'ungla de gat, sang de grau, etc... De la consolidació del cultiu i mercat de l'orquídia i altres flors exòtiques de l’Amazònia; del plàtan, la iuca, l'arròs; consolidar l'incipient agroindústria i altres sistemes d'ús sostenible de l’Amazòna, sense depredar-la.

Continuar amb l'efectiva reforestació de les àrees devastades per la mà de l'home, plantant arbres fusters com la caoba, el cedre, l’ishpingo, lupuna, etc...

Frenar l'ocupació desordenada de territoris de l’Amazònia mitjançant estratègies de delimitació i cura d'àrees de conservació de la biodiversitat -com és l'exemple de la Municipalitat de Moyobamba Regió San Martín- amb les Àrees de Conservació Municipal (ACM), comprometent als mateixos pobladors en el seu compte i protecció.

Pel que fa a la qualificació i concessió de l'explotació de la fusta a l’Amazònia peruana, cal de forma urgent realitzar un canvi i rectificació per part de
l’INRENA (Institut Nacional de Recursos Naturals) on comprovem que grans extensions d'explotació de fusta -principalment de caoba i cedre- han estat concedides en règim de monopoli d'unes quantes multinacionals que, en complicitat amb testaferros i alguns funcionaris dolents de l’INRENA- han marginat d'aquesta activitat els habitants de l’Amazònia, que haurien de ser els principals beneficiaris.

Contribuir al procés eficient i sostenible en l’ús dels recursos naturals, realitzant inventari i avaluació de recursos naturals, zonificació Ecològic-Econòmica, etc...