Diplomàtic i escriptor aficionat, que espera publicar aviat el seu primer llibre després de guanyar dos premis en la seva faceta de narrador de contes, Carlos Germán Amézaga, ministre conseller de Relacions Exteriors del Perú, ha dirigit les activitats vinculades a la presència del país andí com a convidat a la fira Líber 07 celebrada a Barcelona. “És una sort poder combinar la professió d'un amb una cosa que t’agrada”, assenyala aquest enamorat de les lletres que, en la següent entrevista, saluda amb satisfacció la influència positiva que per a la literatura del seu país ha tingut el fenomen migratori.
05/10/2007 / Barcelona
Carlos Germán Amézaga, ministre conseller de Relacions Exteriors del Perú: “La literatura peruana està abandonant cert provincianisme”
Diplomàtic i escriptor aficionat, que espera publicar aviat el seu primer llibre després de guanyar dos premis en la seva faceta de narrador de contes, Carlos Germán Amézaga, ministre conseller de Relacions Exteriors del Perú, ha dirigit les activitats vinculades a la presència del país andí com a convidat a la fira Líber 07 celebrada a Barcelona. “És una sort poder combinar la professió d'un amb una cosa que t’agrada”, assenyala aquest enamorat de les lletres que, en la següent entrevista, saluda amb satisfacció la influència positiva que per a la literatura del seu país ha tingut el fenomen migratori.Què ha ofert la literatura peruana a Liber 07?Hem intentat portar un programa cultural amb destacats protagonistes de la litetarura peruana actual com Alonso Cueto, els poetes Carlos Germán Belli i Artuto Corcuera, i la narradora i poeta Carmen Ollé. Cadascun en el seu gènere, són del millor que el Perú pot oferir. També hem tingut a Santiago Roncagliolo, Jorge Eduardo Benavides, Fernando Iwasaki, Daniel Alarcón, que és una nova figura de la literatura peruana... Els hem portat a Barcelona perquè es mostrin, presentin els seus llibres i contribuir així a la difusió del Perú dins del Líber 07, fira destinada a professionals del món editorial.Per què el Perú és un planter inesgotable d'extraordinaris escriptors?Més enllà de noms consagrats com Mario Vargas Llosa, Alfredo Bryce Echenique o Julio Ramón Riveyro en contes, tenim una molt bona generació de recanvi. Potser el que més destaca ara és Alonso Cueto, amb els últims premis que ha guanyat (Premi Herralde 2005, finalista Premi Planeta – Casa América 2007), però estan els més joves: Roncagliolo, Alarcón, Iwasaki i molts altres que estan publicant i van camí de formar una gran massa de crítica d'escriptors, narradors i poetes que van a fer la imatge del Perú amb la seva literatura.A més s'ha postulat a Carlos Germán Belli al Nobel de Literatura d'aquest any... Carlos Germán Belli, poeta de 80 anys d'edat, va ser candidat al Premi Príncep d'Astúries de les lletres d'aquest any. La seva obra està molt ben valorada al Perú i fora, i podria ser considerada per al Premi Nobel. Sempre hem pensat que Vargas Llosa és el més “nobelable” dels escriptors peruans, però poetes com Belli tenen la brillantor suficient per obtenir un Nobel. Però amb el Nobel mai se sap i, normalment, els favorits són els que no surten, encara que Belli reuneix els mèrits suficients.Els últims anys, desenes de milers de peruans han emigrat a Espanya. Com ha influït aquest fenomen en la literatura del país?Santiago Roncagliolo diu en un article que aquesta immigració ha enriquit la literatura peruana. Daniel Alarcón, per exemple, viu als Estats Units, escriu en anglès i ho fa sobre el Perú... El mateix Roncagliolo viu aquí, a Barcelona, altres viuen a França... Alguns escriuen sobre el Perú però altres ja ho fan sobre altres realitats. En certa manera, la literatura peruana està deixant cert provincianisme en el sentit de referir-se només a la seva pròpia circumstància i s'està obrint a temes universals, a temes aliens al Perú. La immigració, en el terreny de la literatura, ens està ajudant, ens està enriquint. És la literatura peruana la punta de llança d'un Perú més obert al món?Sens dubte. Els escriptors, com qualsevol altre migrant, surten a l'exterior buscant millors horitzons. I ara comencem a rebre els fruits del que significa aquesta gran migració, en molts casos de gent molt talentosa. I no només per les remeses, que són molt importants per al Perú. Estem començant a aprofitar les capacitats de la gent que està fora. Per exemple, al Perú s'organitzen dues vegades a l'any unes trobades científiques internacionals. Vénen al país tots aquells científics, professors, etc, que viuen a l'exterior i participen en unes jornades molt àmplies de divulgació científica. Tota aquest gent aboca al Perú, amb els estudiants i els seus col·legues que estan al país, els coneixements i experiències que han obtingut. I seguim sentint com a propis els premis que guanyen afora els nostres escriptors.
