Carlos Mesa, expresident de Bolívia, periodista i actualment professor de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, i Josep Ramoneda, filòsof i director del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), han abordat a Casa Amèrica Catalunya els condicionants de la relació entre la comunicació política i el poder. Moderats pel director adjunt d'El Periódico de Catalunya, Albert Sàez, i davant un auditori ple de públic, els dos intel·lectuals han coincidit a assenyalar que l'aclaparador domini de l'economia com a referent cultural i el deterioramenr de la política han provocat que “el paradigma de desenvolupament i progrés ja no funcioni”. “Existeix la percepció generalitzada que el mercat és el referent, que cada cop hi pintem menys i que som en un mar on res canvia”, s'ha lamentat Mesa.
Carlos Mesa i Josep Ramoneda adverteixen de la decadència d'Occident per l'hegemonia de l'economia i el descrèdit de la política
En aquest context hegemònic de l'economia,“el polític s'ha convertit en el boc expiatori de la societat. En part, pot anar en el sou, però no pot ser només això”, ha apuntat Ramoneda, pel qual una figura per sobre del bé i del mal com va ser en el seu moment el francès Charles de Gaulle és ara “impensable”. “Els polítics d'avui, a diferència dels d'ahir, són “light”. Però, potser no pertanyem a una generació “light”?. La societat del “Gran Hermano” no generarà pas a Plató”, ha ironitzat Mesa qui, en l'inici de la seva exposició ja s'havia lamentat per la recent transformació, a Espanya, d'un canal de televisió especialitzat en notícies per un altre centrat en la transmissió ininterrompuda d'aquest “reality show”. Tocava abordar un exemple per visualitzar aquesta descomposició de la figura del polític. Ramoneda i Mesa han parlat Silvio Berlusconi, primer ministre italià i propietari de l'imperi televisiu creador del programa anteriorment apuntat: “Berlusconi no és un anacronisme sinó el reflex de la cultura del consumisme. A Europa, amb nivells de benestar prou grans, les societats són hipocondríaquesa i paranoiques, amb por a perdre el que s’ha obtingut i a donar passos arriscats”, ha dit Ramoneda, que ha posat el dit en la nafra: la complicitat europea amb les dictadures del Nord d'Àfrica perquè donaven “seguretat i confiança”. Mesa, per la seva banda, s'ha referit al fenomen Berlusconi en tant que reflex del bloqueig del poder executiu al sistema institucional italià, incapaç de resoldre el “problema” (els presumptes delictes que hauria comès el mandatari). L'ex president de Bolívia –que ha reconegut que el seu passat en els mitjans de comunicació “no va ser gratuït” per arribar a ocupar aquest càrrec– ha assenyalat les similituds entre Berlusconi i alguns líders llatinoamericans que consideren que “ells són la revolució i les institucions”. “Els estats es debiliten perquè han perdut credibilitat. A l’Amèrica Llatina un parlamentari bolivià té molt menys poder que un sindicalista ‘cocalero’ i el Parlament menys incidència que el tall d'una carretera. Avui, la influència d'un tertulià és superior a la d'un polític”, ha explicat Mesa qui, no obstant això, ha abocat unes gotes d'optimisme en aquest mar de confusió: “Les revolucions a Tunísia i Egipte ens demostren que l'esperit humà, per impredictible, també dóna sorpreses, i no sempre desagradables”.
