Casa America Catalunya

L’escriptor i periodista mexicà Carlos Monsiváis ha enmarcat la figura de la pintora Frida Kahlo en la d’una icona que ha passat a l’història per ser principalment “l’autora d’ella mateixa i el seu patiment”, així com per representar el “centre de la cultura popular i l’art nacional del país”. En una conferència a Casa Amèrica Catalunya sobre la vida de l’artista, Monsiváis ha destacat el poder d’aquesta per fer visible “l’essència nacional i la mexicanitat que la modernitat destrueix”, però sempre a partir de la pròpia vida i el propi dolor, és a dir, a partir d’autoretrats melancólics en els quals el sofriment es revela de forma despiatada com una constant.
 
L’escriptor, que ha fet un repàs a la vida de la pintora des del seu accident fins als seus viatges passant per les seves relacions amoroses, ha presentat l’obra de Kahlo com a autora que “es desentén del bon gust per pintar-se a ella mateixa, un èsser mutilat pel dolor”. Un part important de la conferència ha estat dedicada al record de l’accident d’autobús que va marcar la vida de Frida Kahlo i que la va abocar a cultivar el gènere pictóric. “No m’he mort i a més tinc alguna cosa nova perquè he viscut, i aquesta cosa és la pintura”. A partir d’aquestes paraules, Monsiváis ha explicat com el cos de Kalho es va convertir en un “camp de batalla” a partir de l’accident i com la pura vivència d’aquest dolor després de més de 30 operacions quirúrgiques li va permetre extreure l’arrel estètica de la seva pintura sense que això impliqués mitificar el patiment.
 
El paper de Diego Rivera, la parella sentimental de Kahlo, ha estat segons l’escriptor mexicà la revelació que va encaminar l’art modernista de l’artista. Fou precisament la relació d’entrega amb Rivera la que marcà posteriorment l’estil de Kahlo: imatges sobre la nació evocades per la indumentària i la paisatgística de quadres típicament mexicans. Reafirmant aquesta visió, Monsiváis ha qualificat a la parella com a “projecte fundacional” i els ha comparat als Adan i Eva de l’art radical i el nacionalisme revolucionari
 
Pel que fa a la presència internacional de la pintora, Monsiváis l’ha reduït a una sucessió d’autoretrats i imatges del seu semblant i ha presentat el culte a les seves obres com el recordatori de la manera en la qual procedeix la secularització actual de l’art.