L’acte de lliurament del XII Premi Casa Amèrica Catalunya a la Llibertat d'Expressió a Iberoamèrica ha esdevingut un emotiu homenatge a la guardonada, la periodista mexicana Carmen Aristegui, i al conjunt dels periodistes d’aquest país.
20/07/2017 / Barcelona
Sentit homenatge als periodistes mexicans en el lliurament a Carmen Aristegui del Premi a la Llibertat d'Expressió
El Saló de Cròniques de l’Ajuntament de Barcelona s’ha omplert de gom a gom per ovacionar, tothom dempeus i en tres ocasions –en començar, en rebre el Premi i en acabar— a Carmen Aristegui, abanderada de la lluita per la Llibertat d’Expressió al seu país, Mèxic, on els periodistes són objectiu de guerra de narcotraficants i de les trames de corrupció vinculades als aparells de l’estat.
L'acte ha estat presidit per l'alcalde accidental de Barcelona, Gerardo Pisarello, acompanyat pel director general de Casa Amèrica Catalunya, Antoni Traveria. Pisarello ha lliurat a una emocionada Carmen Aristegui el premi, una litografia creada especialment per a l’ocassió pel prestigiós il·lustrador gràfic mexicà Magú. L’obra dibuixa les enormes i molt complexes dificultats que ha de sortejar la Carmen Aristegui --i amb ella el conjunt de periodistes mexicans-- per exercir els drets a la Llibertat d'Expressió, Opinió i Informació.
Marta Nin, subdirectora de Casa Amèrica Catalunya, ha llegit un escrit de Carlos Payán Velver, mestre del periodisme mexicà i Premi Casa Amèrica a la Llibertat d’Expressió 2015, qui ha recordat a l’audiència que “els periodistes assassinats a Mèxic han estat els primers defensors del país en contra de l’hampa i els polítics associats” i ha subratllat: “Un país que no defensa els seus periodistes no mereix figurar en el mapa”.
Col·lapse humanitari
Carmen Aristegui, per la seva banda, ha començant recordant els seus orígens –el seu pare, exiliat basc de la guerra civil, va sortir cap a Mèxic des de Barcelona— i ha qualificat la situació del seu país de “col·lapse humanitari”. “No pot ser que tinguem un elefant blanc al mig de la sala i que ningú el vegi”, ha dit.
“Cal que la societat mexicana es tregui del damunt l’ensurt que la paralitza. Ens hem empassat coses que qualsevol democràcia no hauria acceptat, com la desaparició de les 43 persones d’Ayotzinapa. Què més ha de passar en l’horror en el qual vivim?”, ha afegit.
La guardonada ha explicat com al seu país s’han desenvolupat diverses maneres d’atacar els periodistes: assassinats, persecucions, ús de diner públic per a campanyes discrecionals, censura, autocensura, judicis… Aristegui, que ha recordat en la seva intervenció les represàlies sofertes arran les seves contrastades investigacions periodístiques que han destapat escàndols que afecten al mateix president de Mèxic Enrique Peña Nieto, ha reclamat una “eina de defensa legal” que protegeixi els informadors davant els intents de censurar la seva feina.
I a l’igual que el mestre Payán Velver, la premiada ha subratllat que “una societat no pot abandonar els seus periodistes. La mort d’un periodista és també la mort de la llibertat i treure a la societat el seu dret a saber”.
