Les “Memòries” de Mier estan impregnades d'un sentiment contradictori d'amor i odi, i en elles apareixen Espanya i els espanyols com a objecte de predilecte i el territori natural de les sàtires més ferotges del «dominic savi, rebel, inquiet i murri», que tot ho veu i tot ho critica. Escrites a les presons de la Inquisició, les seves pàgines componen un fascinant entreteniment i sorprenent llibre de viatges, en els inicis del segle XIX, fruit d'una mirada crítica i a vegades despietada i cruel sobre la realitat espanyola del seu temps. L'acte de presentació d'aquest llibre, que se celebra aquest dimarts 13 de febrer, a les 19:30 hores, a Casa Amèrica Catalunya, comptarà amb les intervencions de Manuel Ortuño, editor del llibre, i Javier Nart, periodista, advocat i escriptor.
Casa Amèrica Catalunya acull avui la presentació del llibre “Memòries”, de Servando Teresa de Mier, ideòleg de la independència de Mèxic
Les “Memòries” de Mier estan impregnades d'un sentiment contradictori d'amor i odi, i en elles apareixen Espanya i els espanyols com a objecte de predilecte i el territori natural de les sàtires més ferotges del «dominic savi, rebel, inquiet i murri», que tot ho veu i tot ho critica. Escrites a les presons de la Inquisició, les seves pàgines componen un fascinant entreteniment i sorprenent llibre de viatges, en els inicis del segle XIX, fruit d'una mirada crítica i a vegades despietada i cruel sobre la realitat espanyola del seu temps. L'acte de presentació d'aquest llibre, que se celebra aquest dimarts 13 de febrer, a les 19:30 hores, a Casa Amèrica Catalunya, comptarà amb les intervencions de Manuel Ortuño, editor del llibre, i Javier Nart, periodista, advocat i escriptor.Servando Teresa de Mier y Noriega Guerra (Monterrei NL, Mèxic 1763 – Ciutat de Mèxic, 1827), orador i teòleg dominic, va pronunciar un cèlebre sermó “guadalupano” que li va valer la reprovació dels seus superiors. Desterrat a un convent a Espanya, va viure una llarga aventura de presons i evasions repetides, mentre intentava recuperar la confiança perduda d'acadèmics, eclesiàstics i governants dels dos móns. Va viatjar per Espanya, França, Itàlia, Portugal i Anglaterra, i a Londres va formar part del grup de liberals americans que va fomentar la insurgència hispano americana.Alliberador de MèxicMier va acompanyar Xavier Mina en la famosa Expedició alliberadora de Mèxic de 1816 i, arrestat pel virrei de Nova Espanya, se li va sotmetre a un sever procés inquisitorial. A l’any 1820 va fugir de les presons del virregnat i es va refugiar a Filadèlfia, des d'on va tornar a Mèxic quan es va declarar la Independència.Va ser un dels redactors de la Constitució de 1824 i va defensar el federalisme moderat i integrador. Va viure els seus darrers anys a la residència del Palau Nacional, hoste il·lustre del president Guadalupe Victoria.Als calabossos de la Inquisició va redactar les seus “Memòries”, publicades molts anys més tard. Mier també va escriure, entre d'altres obres: “Cartas de un americano a El Español”; “Historias de la Revolución de Nueva España, antiguamente Anahuac”; “Manifiesto Apologético”; “¿Puede ser libre la Nueva España?”; “Nuevo discurso” y “Exposición de la persecución”.
Obra de denúnciaLes “Memòries” de Mier són una denúncia, a vegades subtil, però també amb freqüència gruixuda, de la injustícia, la corrupció i les misèries d'una Cort imperial a la qual considera “d’anar per casa” i, per tant, incapaç de governar els dos móns de la Hispània Catòlica Universal. Amb els anys, el dominic erudit i savi, convertit per necessitat en murri maliciós, es transforma en el conspirador errant d'una causa noble: la Independència d'Amèrica.
Així doncs, es considera Mier el primer ideòleg de la Independència mexicana, en una època turbulenta i convulsa. En l'edició que es presenta a Casa Amèrica Catalunya s'inclouen escrits i textos menys coneguts, que completen la seva complexa personalitat.El cubà Reinaldo Arenas, en homenatge a Mier, va escriure l'apassionada faula novel·lesca que va titular “El mundo alucinante”. Anys endarrere, a inicis del segle XX, Alfonso Reyes va qualificar els escrits de Mier de “cim de la literatura novohispana”. Antonio Castro Leal va afirmar que “recordaven Quevedo”.
