Casa Amèrica Catalunya i l’Instituto Cervantes continuen endavant amb la seva col·laboració institucional gràcies a l’exposició “Cuba Mía”, la selecció d’imatges que el fotògraf mexicà Rodrigo Moya va realitzar sobre la utopia revolucionària de la Cuba de 1964, i que va ser presentada amb gran èxit a la nostra seu de Barcelona entre el 9 de gener i el 27 de març de l’any passat. Després de ser vista al Cervantes de Milà entre febrer i abril d’enguany, “Cuba Mía” serà estrenada a la seu de l’Institut a Alger (9, Rue Khelifa Boukhalfa) el proper dimecres, on romandrà fins el 20 de juliol abans de viatjar cap a Dublín i Nova Delhi en el 2010, fruit del conveni de col·laboració entre ambdues institucions. L’exposició fotogràfica “Cuba Mía” ha estat organitzada per la nostra Fundació.
Casa Amèrica Catalunya estrena dimecres l’exposició “Cuba Mía” a l’Instituto Cervantes d’Alger
L’Instituto Cervantes és la institució pública creada per Espanya el 1991 per a la promoció i l’ensenyament de la llengua espanyola i per a la difusió de la cultura espanyola i llatinoamericana. Les seves seus centrals es troben a Madrid i a Alcalá de Henares, lloc de naixement de l’escriptor Miguel de Cervantes. Ara mateix, els 71 centres de l’Instituto es troben repartits per quatre continents.'Cuba Mía' proposa, a través d’una selecció amb més de 80 fotografies captades el 1964, un passeig per la il·lusió, esperança i optimisme amb els que el poble cubà va viure els primers anys de la Revolució. La mostra també inclou una dotzena de fotografies del ‘Che’ Guevara captades al seu despatx com a ‘Ministro de las Industrias’, entre elles l’anomenada ‘Che malenconiós’, que fou abastament emprada en actes polítics i de solidaritat. Rodrigo Moya, qui es definia a la presentació de Barcelona com “ex fotògraf, ex periodista, ex editor, ex impressor, ex bussejador, ex jove, poeta, contista, comunista i bohemi en general”, explica que les fotografies de 'Cuba Mía' havien de formar part d’un llibre anomenat 'Cuba por tres' signat de manera conjunta per ell en la vessant fotogràfica, el periodista i redactor mexicà Froylán Manjarrez en els texts, i el caricaturista Rius. La iniciativa se’n va anar en orris per la sobtada mort de l’editor del projecte, un antic membre de la resistència antinazi holandesa, a la qual s’hi afegí poc temps després la desaparició d’en Manjarrez, militant, com Moya, del Partit Comunista de Mèxic."La idea, inèdita aleshores, era fer un llibre sobre la Cuba revolucionària”, assegurava Moya. Al juliol del 1964, Manjarrez i Moya viatjaren fins a Cuba. En el decurs de quatre setmanes, Moya va retratar el dia a dia a l’illa.
