Casa Amèrica Catalunya ha presentat als mitjans de comunicació aquest dijous 10 de maig, unes hores abans de la seva inauguració oficial, l'exposició “Casa Amèrica Catalunya. Un trajecte centenari”, que reflecteix els 96 anys d'història del centre americanista. La mostra és un recorregut en imatges des de la seva fundació al 1911 fins als nostres dies. L'acte ha estat presidit per Marta Nin, comissària de l'exposició i directora adjunta de Casa Amèrica Catalunya, Gabriella dalla Corte, historiadora i responsable de la mostra i Jorge Vehils, fill del fundador i director de la primera Casa d'Amèrica de Barcelona, Rafael Vehils, que es va exiliar a Argentina durant la guerra civil espanyola. Durant la presentació, Gabriella dalla Corte ha destacat el caràcter hereditari de l'actual Casa Amèrica: “Tothom que entra a Casa Amèrica de Catalunya s'adona que és l'herència de l'antiga seu americanista”.
Casa Amèrica de Catalunya presenta l'exposició “Casa Amèrica Catalunya. Un trajecte centenari”, un recorregut pels seus gairebé 100 anys d'història
Casa Amèrica Catalunya ha presentat als mitjans de comunicació aquest dijous 10 de maig, unes hores abans de la seva inauguració oficial, l'exposició “Casa Amèrica Catalunya. Un trajecte centenari”, que reflecteix els 96 anys d'història del centre americanista. La mostra és un recorregut en imatges des de la seva fundació al 1911 fins als nostres dies. L'acte ha estat presidit per Marta Nin, comissària de l'exposició i directora adjunta de Casa Amèrica Catalunya, Gabriella dalla Corte, historiadora i responsable de la mostra i Jorge Vehils, fill del fundador i director de la primera Casa d'Amèrica de Barcelona, Rafael Vehils, que es va exiliar a Argentina durant la guerra civil espanyola. Durant la presentació, Gabriella dalla Corte ha destacat el caràcter hereditari de l'actual Casa Amèrica: “Tothom que entra a Casa Amèrica de Catalunya s'adona que és l'herència de l'antiga seu americanista”. Casa Amèrica de Barcelona va néixer el 1911 amb la fusió del Club Americà i la Societat Lliure d'Estudis Americanistes. Era la primera vegada a la història que es formava una fundació que unia a catalans i americans. “Aquesta institució disposava de delegats en tots els països d'Amèrica que oferien informació sobretot de caràcter comercial”, ha assegurat la comissària de l'exposició i directora adjunta de Casa Amèrica Catalunya, Marta Nin, durant la visita. No obstant, l'arribada de la Guerra Civil va frenar l'activitat de la fundació i va fer perillar l'arxiu de la seu americanista que va ser protegit pels consuls llatinoamericans establerts a Barcelona. “La complicitat de tots els consuls llatinoamericans per protegir l'arxiu i denominar-lo “patrimoni internacional” permet que avui puguem tenir aquesta exposició”, ha confessat la comissària de l'exposició, Marta Nin, durant la presentació. La dictadura franquista va provocar que Casa de América de Barcelona quedarà relegada a un segon pla per l'Institut de Cultura Hispànica, institució creada pel govern de Franco. “Amb el règim franquista es va crear l’Institut de Cultura Hispànica deixant a Casa de América de Barcelona en un segon pla, encara que més tard amb l'arribada de la democràcia aquestes dues institucions es van fusionar adquirint el nom d'Institut Català de Cooperació Iberoamericana” ha afirmat Gabriella dalla Corte, historiadora i responsable de l'exposició.
Actualment, la fundació porta a terme diverses activitats culturals i fa escassament un any i mig va canviar el seu nom per Casa Amèrica Catalunya. “Crèiem que reprendre el nom originari transmetia l'objectiu del naixement d'aquesta fundació”, ha assegurat Marta Nin, comissària de l'exposició i directora adjunta de la fundació. D'altra banda, durant la presentació s'ha destacat el treball d'identificació, documentació i catalogació que s'ha dut a terme durant els últims anys. “S'han necessitat 7 anys i 25 persones per poder realitzar aquesta presentació”, ha afirmat Gabriella dalla Corte, historiadora i responsable de la mostra. Dalla Corte també ha explicat les dificultats i els esforços que han suposat trobar l'arxiu de la seu americanista relegat en un soterrani d'una biblioteca de Barcelona. “Quan obríem les caixes ens trobàvem terra de 1936”, ha manifestat. Actualment el fons documental es troba dividit en tres arxius: Casa Amèrica Catalunya, l’Arxiu del Pavelló de la República de la Universitat de Barcelona i l'Arxiu Nacional de Catalunya. La mostra romandrà oberta durant quatre mesos, des del 10 de maig fins al 28 de setembre de 10 a 14 i de 16 a 20 hores per tot el públic.
