Aquesta web utilitza cookies pròpies i de tercers per oferir-te un millor servei. Al navegar, considerem que n’acceptes el seu l’ús. Més informació

Acceptar
26/09/2013 / Barcelona

Catalunya-Xile: història d’una solidaritat

S'ha celebrat a Casa Amèrica Catalunya la taula rodona L'hospitalitat catalana amb l'exili xilè amb intervencions de Josep Ribera, Mariona Borràs i Josep Lluís Vergara, membres d’Agermanament, col·lectiu que va organitzar l'acollida, i de Lorenzo Vilches i Elia Cavero, ciutadans xilens a Catalunya.

La solidaritat catalana ambn Xile i els països llatinoamericans és exemplar. En temps difícils, una organització com Agermanament realitzava esforços per acollir els exiliats i brindar-los ajuda en el seu procés d'integració a la vida catalana. "Hom mai pensa en sortir del seu país, sempre vols estar amb els teus", diu la mestra xilena Elia Cavero. Paraules que reflecteixen la duresa del desarrelament . Elia va arribar a Catalunya el 1974 i amb el suport de l'organització es va incorporar a la vida laboral i va poder suportar els problemes que comporta el exili.

La destrucció dels somnis
El concepte de solidaritat és diferent ara. En aquells temps no era gens fàcil dur a terme accions de cooperació i era delicat donar suport a activistes polítics. Els esdeveniments a Xile van ser significatius per als catalans. Josep Lluís Vergara considera que la vida dels catalansha estat marcada pel fi de la unitat popular xilena, la revolució cubana i la guerra civil espanyola. L'hospitalitat catalana envers els xilens és un acte de sensibilitat des dels somnis i la vivències pròpies.

“Van descubrir què era la llibertat i la democràcia amb el coneixement de l’experiència a Xile”, ha subratllat Josep Ribera.

Amb orgull i la mateixa nostàlgia generalitzada durant tot l'acte, Lorenzo Vilches ensenya als assistents dues edicions de la revista d'Agermanement. Aquest xilè cineasta es va integrar a l'estructura de treball periodístic i va col·laborar amb publicacions que representaven "una finestra d'aire fresc". Un festival de cinema anti-imperialista i revolucionari, concerts de Mercedes Sosa, Inti Illimani, Quillapayún i la intervenció d'escriptors com Rafael Alberti són exemples de manifestacions artístiques convocades per l'organització les quals van ajudar a visibilitzar la seva existència i promoure seus objectius .

Mariona Borràs exposa el context històric i la manera de procedir de l'organització durant aquells anys. En destaca la presència activa en tots els processos, el contacte directe amb els horrors de la dictadura. "De què és capaç l'home quan s'alimenta bé el seu odi i la seva rancúnia?" . Cal no deixar un buit de documentació en aquests temes i valorar la tasca d'aquests grups de persones solidàries que són referents i que fan part de la història dels exilis.