Aquesta web utilitza cookies pròpies i de tercers per oferir-te un millor servei. Al navegar, considerem que n’acceptes el seu l’ús. Més informació

Acceptar
31/01/2006 / Barcelona

Centreamèrica és cada cop més dependent de les remeses

Aconseguir diners per enviar al país d'origen és l'objectiu de la majoria d'immigrants que vénen a Espanya. Un estudi realitzat per l'Institut Elcano demostra que en el cas de l'Amèrica Llatina, les remeses econòmiques salven de la indigència a gran part de la població. Països com Haití, El Salvador, Nicaragua, Hondures o República Dominicana, tots ells centreamericans, són els que més noten l'entrada d'aquests ingressos, que representen més del 15% del PIB. Segons dades de la Comissió Econòmica per a Amèrica Llatina i el Carib (CEPAL), aproximadament 2,5 milions de llatinoamericans van deixar de ser pobres al 2005 gràcies a les remeses que envien els emigrants.

Aconseguir diners per enviar al país d'origen és l'objectiu de la majoria d'immigrants que vénen a Espanya. Un estudi realitzat per l'Institut Elcano demostra que en el cas de l'Amèrica Llatina, les remeses econòmiques salven de la indigència a gran part de la població. Països com Haití, El Salvador, Nicaragua, Hondures o República Dominicana, tots ells centreamericans, són els que més noten l'entrada d'aquests ingressos, que representen més del 15% del PIB. Segons dades de la Comissió Econòmica per a Amèrica Llatina i el Carib (CEPAL), aproximadament 2,5 milions de llatinoamericans van deixar de ser pobres al 2005 gràcies a les remeses que envien els emigrants.

Segons les dades de l'Institut Elcano, encara que al 2004 van ser Mèxic, Brasil i Colòmbia els països llatinoamericans que van rebre més remeses des d’Espanya, són els països centreamericans els que depenen més dels ingressos dels seus immigrants. A Haití, al 2004, van rebre 846 milions d'euros, que suposa un 21,5% del PIB. Guatemala va obtenir dels seus immigrants 668 milions d'euros que van representar el 18,5% del PIB. Gràcies a aquestes remeses, al 2005, El Salvador va reduir la pobresa un 4,5% i República Dominicana un 2,2%. Les excepcions a aquesta dependència econòmica de les remeses són Xile i Veneçuela, que van rebre tan sols 12 i 214 milions d'euros respectivament i se situen com les dues economies més dinàmiques de Llatinoamèrica. En total, els immigrants llatinoamericans a Espanya van enviar als seus països d'origen 1.804 milions d'euros al 2004.

Les dades obtingudes per la CEPAL al 2005 no fan sinó corroborar l'argument que les remeses són un ítem bàsic per a les economies dels països llatinoamericans, tant a escala familiar com de desenvolupament nacional. El 50% de la població de l'Amèrica Llatina estaria per sota de la línia de la pobresa si es veiés privada de les remeses. D'igual manera, la indigència arribaria a duplicar-se en països com Equador, El Salvador i Mèxic. La importància de les remeses es veu reflectida en el gran percentatge d'immigrants llatinoamericans que envien diners als seus països, el 60%. Cal destacar que aquests enviaments suposen també el 60% dels ingressos de les famílies als quals van dirigits.

Espanya s'ha convertit en un país en el qual els immigrants suposen ja el 10% de la població, el que al 2005 va suposar que s'enviessin des d'Espanya un total de 2.750 milions d'euros cap als països d'origen dels immigrants. Aquests 2.750 milions, no obstant això, no superen les remeses que els emigrants espanyols, sent menys que els immigrants que viuen a Espanya, envien al país: un total de 3.224 milions d'euros. La diferència entre tots dos es deu, principalment, a que els treballs que realitzen els emigrants espanyols a l'estranger requereixen major qualificació i, per tant, reben pagues més elevades.