Casa America Catalunya

Amb el suport de Casa Amèrica Catalunya, l’Escola de Cultura de Pau de la Universitat Autònoma de Barcelona i l’Instituto Nacional Penitenciario y Carcelario de Colombia (INPEC), el Colectivo FU promou la creació de la Biblioteca Juan Marsé a la presó de Valledupar, al nord de Colòmbia. El projecte liderat per l’escriptora catalana Lolita Bosch, l’editora mexicana Fernanda Álvarez i l’escriptor colombià Yesid Arteta Dávila, s’anomena “Libros para la Tramacúa”, en al·lusió al terme popular amb el que es coneguda aquesta enorme i inhòspita presó on 1.500 interns acompleixen condemnes de llarga durada.    

Els dies 15 i 16 de juliol es celebra el Festival Llatinoamericà de Curtmetratges: América a Barcelona. Catalunya som tots!.  Aquest festival es farà, a partir de les 18 hores, a les biblioteques Francesca Bonnemaison (Carrer de Sant Pere Més Baix, 7) i Xavier Benguerel (Avinguda del Bogatell, 17) i ha estat organitzat per l’Associació Imago per a la cooperació, el desenvolupament i la solidaritat.

Com a organitzadora del concert anomenat Íntimo – Interactivo, Casa Amèrica Catalunya ha posat ja a la venda les entrades per al recital que León Gieco oferirà el proper 16 de juliol a la Sala Bikini de Barcelona (Avda. Diagonal, 547). El preu és de 12 euros en venda anticipada i de 15 si es compra el mateix dia 16 a Bikini. Les entrades ja es poden  adquirir a la nostra seu del carrer Còrsega, 299 entresòl. També es poden comprar al consolat argentí, a Fedelatina i a la pàgina web de la Sala Bikini, www.bikinibcn.com 

Abans d’actuar divendres, 16 de juliol, a la Sala Bikini de Barcelona, en concert organitzat per Casa Amèrica Catalunya, el cantautor argentí León Gieco ens portarà un regal de luxe 24 hores abans: La projecció a la nostra seu del seu premiat documental ‘Mundo Alas’. Noranta minuts de profunda humanitat feta metratge que ha conquerit premis i cors allà on ha anat. Una idea conjunta amb Fernando Molnar i Sebastián Schindel que el dijous, 15, a les 20 hores i amb entrada lliure, tindrà l’al·licient afegit de veure interpretar León Gieco un parell de cançons del seu darrer treball.

Fins el 16 de juliol, el públic podrà consultar en la videoteca de Casa Amèrica Catalunya filmografia variada de temàtica delictiva i marginal a l’Amèrica Llatina. Entre altres títols tindran a l’abast: Perro Callejero 2  y Ratas de la ciudad (Valentín Trujillo, Mèxic) i Pixote. La ley del más débil (Hèctor Babenco, Brasil, 1981), així com totes les pel·lícules projectades en el decurs d’aquesta retrospectiva realitzada en la primera setmana de juliol a la nostra seu de Còrsega, 299. Els interessats han d’inscriure-s’hi trucant al  93 238 06 61 o enviant un e-mail a biblioteca@americat.net

26 associacions i col·lectius d'immigrants a Catalunya han signat una declaració pública en què critiquen la resolució del Tribunal Constitucional que ha anul·lat 14 articles de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya i insten a sumar-se a la manifestació que contra aquesta sentència del màxim organisme judicial espanyol es celebrarà a Barcelona el proper dissabte 10 de juliol. Les entitats signants del manifest es mostren especialment desencantades amb algunes de les conseqüències de la resolució com la retallada en competències administratives i fiscals, l'anul·lació del Consell de Justícia de Catalunya i l'eliminació de l'ús preferent del català en mitjans de comunicació i administració pública.

El pròxim diumenge 18 de juliol el Parc del Fòrum de Barcelona serà escenari de la celebració de la Festa Nacional de Colòmbia, esdeveniment organitzat per la Federació de Colombians a Espanya (FEDASCOE) i la Federació d’Associacions de Colombians a Catalunya (FEDASCAT) i en el qual hi col·labora Casa Amèrica Catalunya. L'edició d’enguany de la festa pàtria colombiana, una de les més nombroses i coloristes de les celebrades per les comunitats llatinoamericanes establertes a Catalunya, coincideix amb el Bicentenari de la independència del país i ha adoptat el lema “¡Todos somos Colombia!”.

Sembla mentida, amb la primavera que hem passat, però ja ha arribat l’estiu i a passar calor, compte amb els aires condicionats, la dieta de pressa corrents per entrar en el bikini, aguantar la respiració si volen cabre en el banyador de l’any passat, aquell que encara quasi tenim per estrenar... Bé, afegeixin la llista de tòpics aplicables al solstici d’estiu que desitgin (algun altre sobre gelats estaria bé) i apuntin una novetat: Cicle de cinema llatinoamericà en clau de comèdia. Per sucar-hi pa. Riure alimenta l’esperit. I no engreixa. Aquest dilluns 5 de juliol, segona entrega amb "El chacotero sentimental"

El cicle de cinema “Entre choros i quinquis” ha permès corroborar que el prolífic cinema quinqui o de delinqüència – 33 pel·lícules en 6 anys – que va triomfar en les sales espanyoles durant la transició a la democràcia (1977-1983) es va inspirar en la pel·lícula “Soy un delincuente”, òpera prima del veneçolà Clemente de la Cerda. Mery Cuesta, experta en la temàtica, ho ha afirmat amb contundència: “M'aposto la mà esquerra que de la Loma, director de “Perros Callejeros”, havia vist “Soy un delincuente”. En la taula rodona també han participat la documentalista veneçolana Andrea López, el periodista Eugeni Casanova i l'actor Bernard Seray, intèrpret del personatge de “El Vaquilla” en la saga de pel·lícules “Perros Callejeros”, origen d'aquest fenomen cinematogràfic revisitat aquests dies a Casa Amèrica Catalunya. “No ens vam adonar del que passava. Encara avui persisteix la confusió entre actors i delinqüents reals”, ha dit Seray.

La celebració del Bicentenari de la Independència de Veneçuela generà el vespre del dijous, 2 de juliol, un fòrum de contingut magistral. El punt de trobada resultà magne i ancestral. Tot un saló d’actes de l’Arxiu de la Corona d’Aragó de Barcelona. El consolat general de la República Bolivariana de Veneçuela, amb la seva cònsol Marcela Khan al capdavant, i Casa Amèrica Catalunya aplegaren un destacat grup d’historiadors format per Lionel Muñoz, Javier Laviña i Miquel Izard, sota la moderació d’en Carlos Pernalete. El resultat, dues hores d’una excel·lent lliçó d’història, un formidable repàs per dos-cents anys de Sudamèrica i Veneçuela.