‘Chau, León, volvé pronto a tu nueva casa’. Més que un comiat, un fins aviat unànime dels 900 incondicionals que emplenaren a vessar, ni una sola entrada va quedar a la venda, la Sala Bikini en la nit de divendres per a fruir amb un concert inoblidable. León Gieco va ser Íntimo – Interactivo com deia el nom del seu recital, el que repassava quaranta anys d’una carrera pletòrica i molt estimada per tots aquells que coneixen al cantautor de Santa Fe. De pas, ens va deixar un grapat de nous amics, els protagonistes del seu fantàstic documental Mundo Alas, aquests Ale, Maxi, Pancho, Beto, Carina, els ballarins de tango de Amar i tants artistes discapacitats que arribaren al cor del públic de Casa Amèrica Catalunya en la projecció del passat dijous.
Concert apoteòsic de León Gieco a una Sala Bikini plena a vessar d’incondicionals de l’artista argentí
Quatre dies d’estada a Barcelona, un munt d’intervius a periodistes locals i corresponsals acreditats, aquest emotiu passi de Mundo Alas i més de dues hores i quart d’un concert rodó. No es pot demanar més en menys temps. León Gieco aparegué de negre a Bikini a les nou clavades i ja tenia el públic a la butxaca. El portava allà de feia anys, es notava. Repassà el bo i millor del seu repertori, xerrà de la història de l’Argentina amb aquests còmplices que l’esperaven recolzat per un sensacional multimèdia de cobertura a les seves paraules i cançons i cantà amb un cor enorme que coneixia les seves lletres paraula a paraula. Els contemporanis de León per haver viscut la mateixa vida, la seva idèntica Argentina, amb tots els ensurts, tristeses i alegries. Els mes joves, per haver-lo adoptat com a referència vital. Els de l’altra banda de l’Atlàntic, els d’aquí, per tenir-li el respecte degut comprovada l’alçada de l’artista. Malgrat la seva joventut rockera, quaranta anys de carrera i resistència, de cançons emblemàtiques i de poesia progressista. Desfilaren des del fantasma de Canterville fins el boxador imbatible del barri que cau a la gran ciutat, tan victorejats com les peces d’homenatge als amics admirats, fossin Cuchi Leguizamon, la Negra Mercedes Sosa, l’enorme Charly García o María Elena Walsh. I ja al bis, Sólo le pido a Dios per a rematar el gaudi unànime, preciós, de tots els assistents. Al cap d’unes hores, León Gieco volava cap a Madrid per a seguir la seva gira europea. El pròxim objectiu vital, aconseguir recolzaments a fi i efecte de portar Mundo Alas fins la candidatura dels Oscars de Hollywood al millor documental. Presentarà aquesta bellesa, aquest cant de superació humana a Los Àngeles i Nova York quan comenci la tardor, a temps de cobrir el que mana l’Acadèmia. I tant de bo aviat torni a Barcelona amb aquest somni acomplert per a fer-nos gaudir novament a base d’energia i cançons
