Casa America Catalunya

Que l'actor i humorista galaico-català Pepe Rubianes era una persona molt estimada a Barcelona i que el llegat de la seva obra ha deixat un profund impacte en la societat catalana ha tornat a quedar de manifest a l'acte d'homenatge a la seva figura impulsat per Casa Amèrica Catalunya. Així, desenes d'admiradors de Rubianes han abarrotat el vestíbul de l'entitat on ha quedat instal·lat l ‘altar de morts’ dedicat a la seva persona. La instal·lació, erigida segons aquest costum mexicà d'arrels pre-hispàniques, conté, a més de les clàssiques calaveres de sucre i el tequila, objectes personals de Rubianes com ara una armilla, un bastó de la tribu africana dels massai o el seu inseparable paquet de tabac negre. Embargada per l'emoció, Carmen Rubianes, germana de l'actor mort el passat mes de març, ha dit que l'altar li ha agradat ‘moltíssim’ i ha agraït la nombrosa presència de públic en aquest acte.

Sergio Benvenuto, director del Festival del Cinema Pobre d'Humberto Solás; Belkis Vega, cineasta cubana, i Benito Zambrano, director de cinema espanyol format en l'Escola de Cinema de San Antonio de los Baños de l’illa caribenya, han tancat amb brillantor, en un col·loqui moderat per Marta Nin, adjunta a direcció de Casa Amèrica Catalunya, la tercera edició a Catalunya del certamen que anualment té lloc a la localitat de Gibara. En un to distès, han abordat la complexa i intensa relació entre Cuba i el setè art. “El cinema és un dels millors referents de Cuba”, ha proclamat Benvenuto, secundat per Belkis Vega: “els cubans som molt cinèfils”, ha afirmat la documentalista. “Per al comptador d'històries, Cuba és un país meravellós, on cada dia són diferents i passa alguna cosa”, ha manifestat Benito Zambrano, artífex de pel·lícules tan aclamades com “Solas” o “Havana Blues”. (A la imatge, d'esquerra a dreta, Zambrano, Nin i Benvenuto durant el debat celebrat a Casa Amèrica Catalunya)

Sergio Benvenuto, director del Festival del Cinema Pobre d’Humberto Solás (Cuba), ha subratllat la importància de la complicitat de l’audiència per a la consolidació i desenvolupament del cinema alternatiu al comercial.  “La clau del cinema humil rau en l’educació cultural del públic”, ha dit Benvenuto en el transcurs d’una taula rodona sobre la salut dels petits festivals de cinema i les sinèrgies que s’estableixen entre aquests certamens. En aquest debat també han intervingut Claudia Pino, directora del Festival Internacional de Lebu (Xile) i Xavier Garcia Puerto, director del Festival REC (Tarragona). Com a colofó d’aquesta intensa jornada de la tercera edició a Catalunya del Festival del Cinema Pobre d’Humberto Solás, més de 200 persones ham omplert de gom a gom el Harlem Jazz Club de Barcelona per seguir l’actuació del raper cubà Kumar. 

L’humorista equatorià Carlos Michelena ha adduït “circumstàncies alienes a la seva voluntat i de força major” a l’hora de comunicar la seva impossible intervenció en la 2a Setmana de l’Humor Llatinoamericà.  Davant d’aquesta situació del tot inesperada, Casa Amèrica Catalunya ha tractat, sense èxit, de reprendre el contacte amb Carlos Michelena per tal d’interessar-se pels motius que justifiquen la seva decisió i, si així fos possible, posar tots els mitjans al seu abast per tal de fer finalment viable la seva presència en la convocatòria que s’inicia aquest dilluns, 2 de novembre, i que es perllongarà fins el següent divendres, dia 6. D’altra banda, s’ha exhaurit la reserva d’entrades per al concert que, en el marc d’aquest esdeveniment, l’uruguaià Leo Maslíah (a la imatge) oferirà el pròxim dimarts 3 de novembre al Teatreneu.

Del 2 al 6 de novembre, la seu de la Fundació Casa Amèrica Catalunya (c/ Còrsega, 299. Barcelona) i el Teatreneu (c/ Terol, 26. Barcelona) acolliran les activitats de la 2a Setmana de l’Humor Llatinoamericà, amb intervencions d’alguns dels humoristes més representatius de l’Amèrica Llatina, com ara l’integrant de ‘Les Luthiers’  Daniel Rabinovich o l’artista multidisciplinar uruguaià Leo Maslíah. Col·loquis i actuacions conformen l’espina dorsal d’un esdeveniment que també servirà per retre homenatge a Pepe Rubianes. En col·laboració amb Consorte Conglomerado Cultural, s’instal·larà a la seu de Casa Amèrica Catalunya un altar de morts dedicat a la figura de l’actor desaparegut. L’altar de morts és una de les tradicions d’origen prehispànic amb més vigència a Mèxic.

Ishtar Yasin Gutiérrez va néixer a Rússia, encara que té triple nacionalitat, i curiosament cap d'elles és russa. Ishtar és xilena, costa-riquenya i iraquiana, i segons ella mateixa té “ànima llatinoamericana i sang iraquiana”. La seva vocació i formació artística li van venir directament per herència: el seu pare és el cèlebre director teatral Moshe Yasin, i la seva mare la gran ballarina i coreògrafa Elena Gutiérrez, filla al seu torn del reconegut escriptor Joaquín Gutiérrez. Però a part és escriptora, actriu, dramaturga i directora de cinema. Recentment ha rebut el Premi Casa Amèrica Catalunya a la millor obra de ficció iberoamericana per la pel·lícula “El Camino”, emmarcada en el Festival de Cinema Pobre d’Humberto Solás. El film ens parla de la immigració, del desarrelament, de la separació dels èssers estimats i d'altres molts tòpics presents en el dia a dia de la població centreamericana. Després de vuit anys de feina, i no poques dificultats, aquest n’és el resultat.

L'escriptor veneçolà Alberto Barrera Tyszka ha presentat a Casa Amèrica Catalunya, en el trascurs d'un esmorzar literari presentat per l'editor Jorge Herralde, el seu celebrat llibre de contes “Crímenes”, publicat a Espanya per Anagrama. “Deliberadament, no em vaig plantejar usar la realitat de la Veneçuela d'avui”, ha dit Barrera en relació amb els relats de “Crímenes”, on la seva permanent atmosfera de violència provoca que els seus variats personatges es trobin amb el delicte en els llocs i situacions més insospitades. “A Caracas estem molt acostumats a la violència quotidiana. És com un setge que s'estreny perquè cada vegada hi ha més gent del teu entorn afectat”, ha dit Barrera, un reconegut crític del govern d'Hugo Chávez qui, tanmateix, ha manifestat amb contundència: “A Veneçuela hi ha total llibertat d'expressió”.

Casa Amèrica Catalunya acull des d’aquest dilluns 26 d’octubre i durant tota la setmana la tercera edició a Catalunya del Festival del Cinema Pobre Humberto Solás que cada any se celebra a la localitat cubana de Gibara. L’auditori de l’entitat s’ha omplert de públic en la inauguració de la mostra, que ha comptat amb una intervenció de l’adjunta a direcció de Casa Amèrica Catalunya, Marta Nin (a la imatge) i la qual no ha pogut arribar a temps el director del Festival cubà, Sergio Benvenuto, qui si estarà present a totes les jornades de la cita a partir d’aquest dimarts. La sessió inaugural de la tercera edició a Catalunya del Festival del Cinema Pobre ha consistit en les projeccions dels curtmetratges “La rebelión de los ratones” i “Domingo” i de la pel·lícula “Querido Bamako”, guardonada com a Millor Llargmetratge a Gibara.

Del 26 al 30 d'octubre, la seu de la Fundació Casa Amèrica Catalunya es converteix en finestra del Festival Internacional del Cinema Pobre Humberto Solás a Barcelona, amb projeccions de llargmetratges, treballs de videoart, curtmetratges i documentals premiats en l'edició de 2009 a Cuba. Sergio Benvenuto, director del Festival Internacional del Cinema Pobre Humberto Solás, i Marta Nin, adjunta a direcció de Casa Amèrica Catalunya, inauguraran l’esdeveniment el dilluns 26 d’octubre, a las 19:00 hores. (A la imatge, un fotograma de la pel·lícula “El Camino”, guardonada amb el Premi Casa Amèrica Catalunya del certamen. La seva directora, la costa-riquenya Ishtar Yasin Gutiérrez, serà una de les protagonistes de l’edició a Barcelona del Festival del Cinema Pobre)

El passat mes de març moria a Buenos Aires Raúl Alfonsín, president de l'Argentina entre 1983 i 1989. La seva figura ha estat lloada en l'homenatge que li ha tributat Casa Amèrica Catalunya i en què han participat Javier Luna, director general de Ramaderia del govern argentí entre 1984 i 1986; Lila Fiorini, professora d'història argentina a la Universitat de Buenos Aires (1968-1977) i actual editora de la revista ‘Argentina hoy y América Llatina', Gustavo Asís, membre fundador de les Joventuts Radicals de Còrdova (Argentina, 1969), exiliat i refugiat polític, i Antoni Traveria, director general de Casa Amèrica Catalunya. “Sort que va existir. No sé que hagués estat de l'Argentina, després de la dictadura militar, sense la presència d'Alfonsín”, ha subratllat Luna.