Dirk Kruijt, professor de la Facultat de Ciències Socials de la Universitat d'Utrecht (Holanda) i durant molts anys diplomàtic i assessor per al desenvolupament a Centreamèrica, i Rafael Grasa, professor de Relacions Internacionals de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i president de l'Institut Català Internacional per a la Pau, han abordat a Casa Amèrica Catalunya la complexa situació política i social existent a Hondures. El cop d'estat del passat mes de juny ha aïllat internacionalment al país, amb un govern ‘de facto’ que es nega reiteradament a reinstaurar l'ordre constitucional i resoldre la difícil situació del president Manuel Zelaya, asilat a l'ambaixada del Brasil a Tegucigalpa assetjada per les forces de seguretat hondurenyes. La mediació internacional, liderada per l'Organització d'Estats Americans (OEA) per a un acord entre les parts ha fracassat amb estrèpit, de moment. “A Hondures s'està jugant la credibilitat del sistema llatinoamericà”, ha advertit Rafael Grasa.
Experts en política centreamericana adverteixen que a Hondures s'està jugant la credibilitat de Llatinoamèrica
Grasa i Kruijt –autor de “Guerrillas”, un detallat estudi sobre els moviments armats a Centreamèrica– han destacat el “canviat” paper dels militars al conflicte d'Hondures. “Són els autors d'un sofisticat cop d'estat oligàrquic ja que el president del govern de ‘facto’ Roberto Micheletti i Manuel Zelaya pertanyen al mateix partit”, han assenyalat. També han qualificat Zelaya de “baula feble de l'Amèrica bolivariana”, en al·lusió a la seva proximitat “per conveniència” al president veneçolà, Hugo Chávez i el seu pertinent allunyament de l'oligarquia hondurenya.“Fins al 1990, el cop d'estat va ser la forma clàssica d'acabar amb un govern que no agradava al poder. Des del 2000 el poder militar ha anat disminuint i en la inestabilitat recent d'alguns governs, com el de l'Argentina el 2001 o Veneçuela el 2002, no han intervingut les forces armades sinó el poble, a través de moviments socials aïllats dels partits polítics”, ha subratllat Kruijt. En aquest sentit, Grasa ha manifestat que s'estan multiplicant els conflictes polítics “no convencionals”. Davant els fracassats intents de la comunitat internacional de revertir la situació creada a Hondures, Grasa ha vaticinat que les “situacions que s'enquisten s'acaben legitimant de facto”. S'ha referit d'aquesta manera al resultat de les eleccions al país del proper 29 de novembre malgrat les mancances que en matèria de legalitat se'n desenvolupaà una consulta que ja ha estat beneïda pels Estats Units. “En aquestes eleccions no hi hauran observadors internacionals”, ha advertit el president de l'Institut Català per a la Pau. Grasa i Kruijt també han lamentat la incapacitat de l'OEA, el “silenci enorme” de Cuba i la passivitat de països veïns com ara Mèxic, Nicaragua o El Salvador davant la crisi hondurenya.
