Nova jornada en el calendari de la Setmana de l’Humor Llatinoamericà organitzada per Casa Amèrica Catalunya. Després dels dos èxits anteriors viscuts al Teatreneu, canvi d’escenari i temps per a la reflexió. La humorista peruana Fabiola Arteaga ha desvetllat al públic aplegat a la seu de la institució com va descobrir la seva vocació, mentre el periodista i escriptor colombià Daniel Samper, ha definit aquest imprescindible ofici, bàsic per al bon ànim de la Humanitat.
06/11/2009 / Barcelona
Daniel Samper afirma que “l’humorista sempre va ser el pallasso de la classe” i Fabiola Arteaga ho corrobora: “Al col·legi vaig ser considerada una revolucionària”
Francesc Montserrat, gestor cultural de Casa Amèrica Catalunya, ha cedit la paraula a Samper en la introducció qualificant-lo com a “pou de saber” i la floreta ha caigut en terreny abonat, ja que Samper ha sabut lluir a l’alçada de bon començament. Per provocar reflexions del públic assistent a l’acte, el periodista i escriptor colombià ha qualificat a l’humorista com “la persona que veu la seva sort determinada per la força del destí, des de l’escola. Allà ja va ser el pallasso de la classe i aquest paper resulta molt important. Jo mateix, més tard, em vaig fer advocat perquè, a Colòmbia, la justícia fa riure...”. Daniel Samper ha insistit amb el seu desig de fer pensar la concurrència: “Recordin Chaplin, l’humor no és només trobar-nos per riure, sinó fer-ho també per plorar emocionats. Potser per això intento fer crítica social des de l’humor”. Els participants en el debat han analitzat els intríngulis de diversos gèneres, com ara la telenovel·la o el riure viscut en diferents parts del planeta, i han saltat d’un tema a l’altre sota el denominador comú de la riota humana. Com ben humana és la definició de Fabiola Arteaga quan confessa que “ser positiu i graciós a la vida, riure-te’n de tu mateix, més que una virtut és una qualitat terapèutica”. Tampoc ha faltat una referència de Fabiola a les seves beceroles escolares: “Al col·legi vaig ser considerada una revolucionària, però veient-ho ara, des de la distància, allà va començar la meva carrera com a humorista”. Després de lamentar que en el seu Perú siguin ben poques les dones que es dediquin a l’humor, segurament a causa del masclisme, Arteaga ha recordat que “treballar en el que t’agrada és la millor benedicció que et pugui tocar. S’han d’estimular més les ments, i no tant els òrgans”.
